Seguíem per televisió, moments abans d’encetar aquesta columneta, la contundent pregunta que una periodista etzibava al canceller alemany, Friedrich Merz: “En què pensa que ha millorat la vida dels conciutadans en el seu primer any de legislatura?” El deixava sec, especialment perquè, completava la notícia, el mandatari es troba en el moment més baix de la seva popularitat: en el darrer lloc de la llista, el número vint.
Llàstima que per aquí no se’n facin, d’enquestes similars, que veuríem quins són els rànquings de popularitat i simpatia dels nostres mandataris propers. Però la pregunta és boníssima, tenint en compte que, amunt i a baix de la frontera, entrem ja en aquell tic-tac preelectoral que els posa a tots a córrer desesperats per convèncer-nos que han fet alguna cosa. Així que és una excel·lent idea que ens ho comencem a preguntar tots plegats: després de tres anys de legislatura a Andorra, després de tres anys de mandat de l’alcalde Joan Barrera a la Seu, en què han millorat les vides dels ciutadans? Som-hi, posem-nos tots al racó de pensar i posem-los després al racó de retre comptes. Tic-tac.
Fa pocs dies, no cal que els expliqui en quin context, alguns de vostès s’aplegaven a la plaça del Consell General i cridaven “Espot, a la Seu!” Amb la variant, llegeixo, “Marsol, a la Seu!” Personalment, crec que és un dels millors resums del que ha estat aquesta legislatura. També aquest mandat municipal. La desesperació del ciutadà que veu com es queda sense un sostre demanant a crits una solució que no arriba. Probablement no sols per inoperància, que també, sinó bàsicament per aquesta fredor, aquesta manca d’empatia i humanitat, amb què es despatxen la pilota –que som nosaltres– de banda a banda de la frontera. No deixem de tenir-ho present.
