Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Carles Arpín

Joan Carles Arpín

Geògraf

 

 

Éssers humans?




L’ésser humà, aquest gran misteri. Som capaços d’anar a la Lluna, tampoc no gaires vegades, inventar robots que treballin per nosaltres, fabricar avions supersònics i mastodòntics vaixells que semblen ciutats flotants, construir ponts, carreteres i domesticar el paisatge segons les nostres necessitats vitals.

Som una espècie que ha passat d’adaptar-se al medi a dominar-lo, a posar-lo al seu servei. Hem creat la literatura, el cinema, el mètode científic i la física quàntica. Però, si ens parem un moment, si aturem el ritme frenètic en què ens abdueix aquesta vida moderna i ens mirem un moment als ulls, ens adonarem que poc sabem de nosaltres mateixos, dels nostres anhels, dels nostres somnis, de la nostra manera de comportar-nos com a individus i per extensió com a societat, diuen alguns que civilitzada, ¿hipòtesi o teoria?Si bé les ciències de la conducta o del comportament humà estan àmpliament desenvolupades, el fet que estiguin formades per una extensa gamma de disciplines ja ens pot donar una pista sobre la complexitat de l’objecte d’estudi. Antropologia, sociologia, psicologia, psiquiatria i fins i tot ciències polítiques i criminologia intenten explicar com ens relacionem entre nosaltres i amb el nostre entorn. Qui sap, potser la resposta està a l’etologia, i no és broma, ara ho explicarem.

En les darreres setmanes ha sortit a la llum un estudi relacionat amb la paragrafada anterior, sí, no tot és replè. Realitzat per investigadors de la Universitat de Monash (Melbourne), el Centre d’Investigació d’Accidents i Seguretat Viària de Queensland (CARRS-Q) i l’Escola de Ciències Psicològiques de la Universitat de Melbourne, porta per títol Dehumanization of cyclistspredicts self-reported aggressive behaviour toward them: A pilot study, per si algú el vol buscar i llegir. No és un estudi qualsevol, és el primer que analitza el problema de la deshumanització, que es sol estudiar amb relació a les actituds vers grups racials o ètnics, sobre un grup de conductors de vehicles de motor. De sobres és coneguda, potser no tan reconeguda, la capacitat transformadora del nostre comportament que té un volant i un accelerador. Per tant, ja era hora que es donés a aquesta problemàtica versemblança i legitimitat científica, un pas necessari per trobar una solució que, en cas d’arribar, podria inclús salvar vides.

En l’estudi es va enquestar 442 participants que eren conductors habituals (alguns d’ells eren també ciclistes), i les conclusions són del tot eloqüents, i tan descoratjadores com preocupants. El 17% va dir que havia fet servir el seu automòbil per bloquejar deliberadament un ciclista, l’11% havia conduït deliberadament el seu automòbil prop d’un ciclista, i el 9% ho havia fet servir per tallar el pas a un ciclista.

Anant un pas més enllà, el més inversemblant va ser la resposta a un curiós experiment, un de molt animal, concretament de la branca de l’entomologia. Als participants se’ls va proporcionar una vinyeta en la qual es representa una escala entre insecte i humà que va ser dissenyada per una investigadora, perquè molts dels insults i mofes habituals comparen els ciclistes amb paneroles, mosquits o altres simpàtics insectes. En aquest cas, el 55% dels conductors no-ciclistes i el 30% dels conductors ciclistes no van qualificar els ciclistes com 100% (completament) humans. Tot molt normal.

Quan no creus que algú sigui completament humà, és més fàcil justificar l’odi o l’agressió cap a ells. Aquesta és la terrible conclusió que podem treure d’aquest estudi. Inquietant. Ja sabíem que la societat és cada cop més individualista, que l’empatia ens defuig, i ara fins i tot la deshumanització ens aguaita de prop. Preocupant.

Les conseqüències de tot plegat poden ser dramàtiques, com recentment ha passat ben a prop nostre, a Martinet. Un ciclista, millor dit, una persona morta, una muller sense marit, uns nens sense pare, uns pares sense fill. Raons suficients per prendre nota, sigui d’aquest estudi o de la poca humanitat que ens quedi perquè mai més hàgim de lamentar situacions tan injustes per evitables i doloroses. Ni un/a més.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic