Estalviar aigua, és el que toca

Ens ha tocat viure temps convulsos. Segurament mai ho hauríem dit, però després d’una pandèmia i una guerra, que ens ha portat també una crisi energètica, cada dia palpem de manera més clara els efectes del canvi climàtic. No és cosa nova, fa anys que se’n parla i que ens advertien, però com en tantes coses a la vida, fins que no ens clavem la patacada, no reaccionem. Aquest hivern passat ens va tocar estrènyer-nos el cinturó amb l’energia, estalviant com fos. I ara toca estalviar aigua. El dèficit de pluja que s’acumula comença a ser preocupant i si bé al Principat la situació no és tan greu, veure com a pocs quilòmetres d’aquí es tanca el canal d’Urgell o els boscos es converteixen en autèntics polvorins, fa pensar. Toca conscienciar-se que l’aigua és un recurs limitat i que no la podem malgastar. Estaria bé que la tasca pedagògica que es va fer amb l’energia elèctrica, s’apliqui també ara. I com sempre, les administracions han de ser model. No pot ser que la xarxa d’aigua segueixi perdent aigua de la manera com ho fa, toca posar-se les piles. Ara bé, també hem de tenir clar que la situació no serà puntual. Tothom adverteix que els episodis de temperatures altes i sequera segurament aniran a més, per tant, no serveix només estalviar aquest estiu. Serà quelcom que haurem d’interioritzar, com també ho hauríem d’haver fet amb la crisi energètica. Però com en tantes altres coses, la pandèmia també, de tot allò que havíem d’aprendre no hem après massa res i ja hem sentit com algun Comú preveu tornar als nivells d’il·luminació habituals... Definitivament, no n’aprenem.