El títol del llibre Perdoneu les disculpes ja denota unes ments poc convencionals, certa confusió i embolic neuronal. El volum recull articles publicats aquí, al BonDia, entre 2016 i 2019. Bru Noya i Txema Díaz Torrent es fan els interessants i no signen cada article, sinó que el lector ha d’anar a l’índex del final de tot per saber quin text és de qui, tot i que al cap d’uns quants textos ja ha agafat el ritme i endevina de qui és  (també és cert que els articles s’alternen i, per tant, no cal ser un Nobel).  
Per què Bru Noya, periodista de tota la vida, i Txema Díaz-Torrent, professor d’anglès, escriptor i fan de Star Wars, fan un llibre conjunt? Perquè els dos estan com una cabra. No hi ha més explicació, ni influències filosòfiques similars, ni una etapa de bohèmia conjunta a París, ni un affaire a l’estil dels més sorprenents del First Dates. 
L’humor és important per a ells, en dono fe perquè he treballat amb els dos individus en diferents moments de la vida. Diria que és una actitud vital, un escut de defensa intel·ligent, una manera de sobreviure amb dignitat i felicitat a la grisor quotidiana. L’única manera per seguir en forma a Mordor. 
Tots dos recorren a l’humor per fer un retrat crític de la societat on els ha tocat viure i desmitifiquen la realitat contemporània, les cerimònies socials, els rituals, les modes, les tendències, l’allau de novetats tecnològiques, la incomunicació, la sobreinformació...
Bona part de l’èxit i l’amenitat dels textos de Noya, rei de la comparació, i dels de Díaz-Torrent, rei de l’exageració, surt de la barreja del registre culte i el col·loquial, dels referents més sublims de la cultura i els elements més quotidians i cutres del nostre món. Per les pàgines de Perdoneu les disculpes hi transiten tant la Isabel Pantoja del Sálvame com l’Aureliano Buendía de Cien años de soledad o hi trobem títols tan divertits com Tolkien meets Kiko Rivera.
Pere Ballart, que signa el pròleg del llibre, parla d’un altre tema important al llibre: la nostàlgia de la infantesa, d’uns temps on tot era una mica més natural i fàcil. És un llibre divertit per a tots aquells que vam fer EGB, i BUP i COU i ara estem una mica tips de grups de tips de la mitificació de coses que abans eren ben senzilles. I també saturats de la hiperconnexió i la incomunicació. Perdoneu les disculpes, que divendres es presentarà a la llibreria El Refugi de la Seu, fa olor de Colajet. De fet, seria bona idea a les presentacions internacionals del llibre que vindran a continuació regalar Colajets als assistents en lloc de còctels sofisticats. 
En realitat, Noya i Díaz-Torrent no estan tan malament del cap i, com els bufons medievals, són ells qui fan un retrat ben encertat de la realitat i no els intel·lectuals solemnes i els seguidors de tendències, en el fons, plens d’aire.