Estem preparats per a la telemedicina?

No és cap secret que el nivell del nostre sistema sanitari és força elevat. Però, a vegades, tinc la impressió que hi ha com una sensació de desencís davant del sistema de salut. Els pacients el troben car i els tràmits administratius, enrevessats; molts professionals que hi treballen semblen amoïnats i físicament cansats; i les farmacèutiques han de diversificar la seva oferta amb productes de parafarmàcia per augmentar els seus beneficis. Ningú està del tot satisfet, malgrat trobar-nos en un moment en què els habitants d’una bona part del món podem accedir a serveis mèdics amb un nivell de qualitat molt superior del que podrien somniar els nostres avantpassats.

Aquesta sensació de frustració pot venir d’una impressió que el sistema ens fa córrer molt. Hi ha un cert nombre de visites al metge que es podrien qualificar de control. Es multipliquen les anàlisis –radiografies, exploracions, -scòpies– sempre amb la seva visita corresponent. Aquests actes són del tot justificats des d’una perspectiva de la medicina preventiva, i no podem dubtar de la seva utilitat, que pot ser vital per la persona concernida. Val la pena tenir-ho present. Però el fet d’haver-se de desplaçar fins a un centre mèdic o un hospital pot ser complicat per a moltes persones. Ho pot ser més encara en un país com Andorra on, amb les nostres dimensions, no podem disposar de serveis especialistes en tots els possibles mals. Aleshores ens hem de desplaçar a l’exterior amb les molèsties i el cost econòmic associats.

Una possible via per millorar la percepció del sistema que té el pacient o usuari seria reduir els desplaçaments. En molts casos, s’entén que no serà possible. Hi ha moments en què el pacient i el metge s’hauran de trobar cara a cara, per imperatius purament mèdics o per la necessitat de contacte humà que pugui tenir el pacient.

Hi ha iniciatives per intentar reduir les visites en persona, sobretot quan es tracta d’actes de menor importància. Una es va presentar recentment a Singapur. L’abril de l’any passat es va anunciar que sis dels hospitals més importants d’aquest territori participaran en un projecte de consultació mèdica a través de vídeo.

La iniciativa no ens hauria d’estranyar. Tenim un bon reproductor de vídeo amb càmera incorporat: el mòbil. Molts hem fet alguna videoconferència amb Skype o Google Hangouts. Els mitjans tecnològics hi són, tan sols mancava una voluntat dels estaments de provar d’integrar aquesta tecnologia dins els seus protocols. Però, quan s’ha acabat fent un projecte pilot, els usuaris ho han trobat molt pràctic, com a Singapur. Malgrat trobar-se dins un territori de dimensions relativament petites, el fet de poder evitar que una persona –possiblement ja afectada– hagués de transitar per la ciutat ha estat una millora notada pels pacients d’aquells serveis.