Estigmatitzar i criminalitzar
A l’inici de la pandèmia de la Covid-19, quan el coneixement del virus era gairebé inexistent, es podia llegir habitualment en determinada premsa espanyola articles amb titulars com Coronavirus o el virus chino? o La peste del virus chino per citar-ne només dos exemples.
Més de tres mesos més tard, i després que investigadors de la Universitat de Barcelona trobessin restes de la Covid-19 en aigües residuals de la capital catalana recollides i congelades el març del 2019 i que un estudi d’Oxford constati que el virus ja circulava per Europa i Amèrica abans de l’esclat del brot de Wuhan, la mateixa premsa ha passat de criminalitzar el gegant asiàtic, a qui culpava de ser l’origen de la pandèmia, a estigmatitzar altres col·lectius o tot aquell a qui es mira ara d’atribuir la culpa dels diferents rebrots registrats.
Així, aquests darrers dies s’han pogut veure titulars del tipus Brote en 15 temporeros en Játar, Un catalán es el primer caso de coronavirus en Asturias en 25 días, tot i que després va resultar que el català en qüestió no era tal sinó un asturià de visita a Catalunya que havia tornat a casa, o 30 positivos en Ordizia, el paciente uno procede de Lleida. I és aquesta obsessió per trobar el primer pacient, el culpable del rebrot, la que sovint porta, per poc rigor o perquè segons com ja va bé, a estigmatitzar i a assenyalar davant l’opinió pública, tot un col·lectiu, comunitat, poble, ciutat, regió o el que faci falta. Un discurs perillós, ja sigui fet inconscientment o amb tota la mala bava del món, i discriminatori que fomenta el rebuig cap a certs col·lectius, i que els mitjans haurien de mirar d’evitar.