Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Antonia Escoda

Antonia Escoda

Formació contínua

 

 

Estimada Elena Francis...




“Estimada Carme, és possible que els maltractaments dels quals ens parles siguin producte del cansament, del fet que el teu marit passi un mal moment. Tens uns fills preciosos fruit de l’amor. Pot ser que l’amor en aquests moments, a la vostra llar, es trobi momentàniament apartat o amagat, però el trobareu si el busqueu. Has de ser forta, pacient, confiar en la providència, tenir fe. Una bufetada o dues no són més que el resultat d’un mal moment. A qualsevol vida matrimonial hi ha alts i baixos. En els moments bons has de trobar la força per a superar els moments baixos. Que les llàgrimes de dolor no amaguin el bosc de la felicitat. Sigues pacient i parla al teu home com a esposa i mare, abnegada i ferma…”

Això era el discurs típic que es podia escoltar al Consultorio de Elena Francis. Suposadament, són teories que hem apartat al bagul dels records. Per contextualitzar, es tractava d’un programa de ràdio que va perdurar del 1947 al 1984, i que vehiculava una ideologia i una moral ultraconservadores sobre el model de dona, mare i esposa sempre submisa.

Els costums tenen arrels tan profundes que els privilegis d’una meitat de la humanitat enfront de l’altra meitat esdevenen com una part del cos d’uns i altres. I ningú no abandona els seus privilegis de manera voluntària. Uns han d’aprendre a renunciar, a considerar els altres com iguals, les altres han d’aprendre a no sotmetre’s. La submissió és la ferida humana més difícil de curar, és un costum profundament ancorat que deforma completament el cos i la ment. Passar de no ser ningú a ser una persona, és el viatge més llarg que pot fer un ésser humà...

Cada 25 de novembre toca recordar que encara perduren de manera dramàtica les conseqüències de societats basades en una desigualtat en els rols segons el sexe. Com cada 25 de novembre, ens submergiran en un ball de xifres, en una allau de testimonis. Veurem documentals donant veu a dones víctimes de maltractaments, supervivents de la violència explicant al més mínim detall el seu drama personal, les vexacions i la violència rebudes d’un home que estimaven i que de vegades encara creuen que estimen i estimaran. L’exposició de la dona com a víctima, sí, però també com a culpable en cert sentit... Culpables de no denunciar, de no demanar ajuda, de sotmetre’s a gairebé tot, de ser dependents d’aquests maltractadors. Les dones són víctimes de l’altre però alhora culpables d’allò que els succeeix.

Dels homes, dels maltractadors, poc se’n parla... Els homes exerceixen uns privilegis que no només no es qüestionen, sinó que es reafirmen amb una naturalitat espaterrant. No es parla, en aquesta diada, del sacrosant Patriarcat, ni del reconfortant (entre cometes) paternalisme, ni de les desigualtats de gènere que perduren a la nostra moderníssima societat, ni de les relacions de poder que són les causants de la violència masclista. I el fet de no parlar-ne ja és violència pura i dura.

Mentre només es faci èmfasi en la victimització de les dones, i no es denunciïn els privilegis dels homes, res no canviarà.

Poques vegades veureu documentals centrats a descriure de manera implacable els assassins, assenyalant-los de manera crua i directa, on es denunciïn les seves conductes possessives i violentes, les seves frustracions, on es visualitzin els seus privilegis i posicions a la societat.

El cas és que dona la sensació que mentre els governants es posen llacets i fan el paperot solidari, no s’avança en la resolució del problema. I per mostra, les xifres que any rere any ens aclaparen en el Dia internacional contra la violència envers les dones.

La situació de la dona arreu del món ens demostra que hi ha països on els animals tenen millor sort que elles: almenys disposen de reserves naturals on són protegits...

La solució: dones preparades i educades per defensar els seus drets inalienables per qualsevol mitjà... Dones empoderades.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte