Però bé, cal opinar sobre alguna cosa. Vull parlar-te sobre com veig el món on vivim i quin efecte podries tenir-hi si vols. Algunes coses d’aquest món d’avui  podrien funcionar molt millor si hi hagués voluntat de canviar de manera de pensar; vegem quantes seran diferents des d’avui fins al dia en què em llegeixis!
Escoltes la vida des d’una perspectiva de sons metàl·lics. T’entenc: moltes vegades ho feies quan eres petita i decidies treure’t els implants que fas servir per escoltar, i entenc que ara que ets gran ho facis. Va bé trobar alguna estona de silenci en què l’únic que importa és el so del que penses. Tinc una amiga que toca la bateria i també en fa servir, d’implants. Quan fem el cafè, alguna vegada, em dona cops de peu sota la taula per dir-me que se’ls ha tret, que li escrigui missatges. Una altra amiga m’explica que pot mantenir converses quan em té davant, em llegeix els llavis i contesta xerrant. Algunes persones, fins i tot, sabeu parlar amb les mans fent servir la llengua de signes. Com veus, sempre trobem maneres de comunicar-nos, si hi ha voluntat. 
Més enllà del que perceps amb els sentits, et puc entendre, ahir, avui i sempre, quan les emocions et sobrepassen i et costa saber què t’està passant. Estic segur que hauràs sentit a parlar moltes vegades de la neurodivergència, l’autisme i tants altres termes relacionats entre ells quan estiguis llegint això. A dia d’avui ens costa definir amb exactitud de què es tracta, encara que hi ha gent que estudia fort per a intentar precisar-ho cada vegada més i poder millorar la qualitat de vida dels qui tenim aquestes característiques. Mentrestant, penso en persones brillants, com la meva amiga Jana, que toca el piano i l’oboè. Aquesta noia fa màgia, i és que és capaç de pintar paisatges fent música! De vegades, a ella li passa el mateix que a mi, que ens costa explicar el que sentim amb paraules i el que ens ajuda a fer-ho és aquest art, la música. 
I saps què? La música també serveix per fer amistats. El Joel Bueno n’és una de molt important per a mi. Ell es mou amb una cadira de rodes i, igual que hi ha qui parla amb les mans, ell escriu fent servir els ulls i reprodueix els missatges en veu alta. També és músic i estudia com qualsevol altre alumne d’aquest art. Així va conèixer els col·legues del Taller de Músics amb els quals tinc un grup del qual n’és part.
Tot i així, de vegades hi ha qui fa difícil la vida perquè quan coneixen persones com tu i jo senten por pensant en com enfrontar-se a les nostres situacions. Conec algú que també va en cadira de rodes. Parla i mou les mans, va estudiar una carrera i hi havia persones que el veien incapaç de fer aquella feina per a la qual s’havia preparat, un treball que s’ha de fer amb el cervell i les mans: d’això se’n diu discriminació. 
A mi, això també em passa sovint. Tot i així, està prohibit rendir-se perquè tenim sort. Tenim gent que ens estima i a qui estimar. Existeix qui aporta llum al món sent qui és i fa la vida agradable als altres, com la Jana, el Joel, els amics de la banda inclusiva, els bojos de l’ESMUC o els d’Andorra i altres indrets amb qui ens ho passem bé fent allò que ens vingui de gust.
Et preguntaràs per què passen coses injustes, dolentes o tristes i sempre trobaràs una resposta difícil. Malgrat això, puc assegurar-te que vius en un món on encara queda esperança que sigui millor cada dia i tu pots ajudar que això passi. 
Creix, llegeix, toca, dibuixa, escriu, troba allò que més t’agradi fer i nodreix-te tant com puguis d’allò que t’apassioni i retorna-ho a la vida. Així coneixeràs persones afins a tu, gent amb qui compartir allò que vulguis. I, quan tinguis un problema, sempre seré a la vora per a donar-te un cop de mà quan sigui que puguis necessitar-lo.
T’estima i t’estimarà sempre,
El teu amic Noni.