Aquests dies dues persones que aprecio molt m’han comparat, ni més ni menys, amb dos dels meus mites artístics d’especial predilecció: Carson McCullers i Raffaella Carrà. Estic entusiasmada i m’ha servit per pensar en la qüestió de les floretes. En com de bé fan sentir quan són sentides i s’aparten dels estereotips sexistes que els donen tan mala imatge fins a arribar al rebuig.
I jo vull continuar aquesta tendència espontània i escriure alguna cosa maca de les dones de la meva vida. Si no de totes, com a mínim d’aquelles amb les quals he intercanviat, durant el darrer any, converses poc o massa compromeses, alguna confidència i –imprescindible– un riure i molts.
Em proposo ser minuciosa i fer una llista amb totes aquestes dones impressionants de les més variades condicions personals, familiars, laborals, educatives, socials, i amb la conformitat de les apassionades del vers lliure.
I per tal de no malferir la seva identitat relacionant-les amb la meva controvertida persona –soc fidel a la meva reputació–, les vull significar en aquest text amb un adjectiu qualificatiu que des del meu punt de vista les representa.
A la somiadora, entusiasta, obstinada, creativa, lluitadora, intel·ligent, elegant, seductora, urbanita, honrada, motivadora, líder, riallera, conciliadora, minuciosa, participativa, escèptica, metòdica, oblidadissa, diplomàtica, festera, conqueridora, bromista, bohèmia, astuta, cautelosa, sensual, idealista, atractiva, intrèpida, exigent, tenaç, proactiva, ambiciosa, guillada, visionària..., gràcies per haver format part de la meva vida.
I insisteixo. Us vull significar en aquest text amb, com a mínim, un adjectiu que us representa, perquè per desgràcia als texts literaris no acostumen a acompanyar els personatges femenins. He fet la prova amb algunes de les novel·les que he llegit el darrer any. La meitat dels qualificatius de la llista no hi apareixen. I l’altra meitat es relacionen amb major freqüència amb personatges masculins.
Admeto que els meus estudis estadístics són parcials i no tenen cap validesa científica. Però em preocupa aquesta manca de diversitat o restricció expressiva, que no sé si es deu a una pobresa lèxica per part dels autors i autores que freqüento o, de nou, per uns estereotips assimilats que ens impedeixen identificar segons quines qualitats en una dona.
En el Dia de la dona treballadora (remunerada o no).
