Estimat Santa...

He d’admetre que les meves arrels llatines fan que tingui més tirada pels Reis d’Orient, però com que el temps vola i no podem deixar escapar les oportunitats, apostem-hi fort i demanem-li a qualsevol ésser més o menys màgic que se’ns posi a l’abast que ens porti el que naturalment mereixem. A més, fa un parell d’anys ja vaig gosar adreçar-me a Ses Majestats i no em van fer ni cas. Al gener ja veurem si hi ha Tió, Melcior i qualsevol derivat per seguir fent llistes de bons propòsits. Tot i que diria que aquest any m’he portat prou bé, als ulls dels altres mai no en pots estar del tot segur. I naturalment, en aquesta carta oberta s’hi pot afegir el lector, només faltaria.

El primer que li demanarem al bon Santa Claus és que ajudi els de dalt. Si tot va com sembla que ha d’anar, en uns mesos tindrem nou ministre de Cultura (o nova ministra, és clar). Desitgem que qui en endavant ens empari pugui continuar les bones accions iniciades en la legislatura que ara acaba, que ens ajudi a créixer i puguin aparèixer els projectes que des d’aquest món nostre de la cultura (i el teatre) esperem: l’estatut de l’artista, una mica més de criteri i sentit comú en el repartiment de les subvencions i un complex politicocultural unit amb una vocació i un objectiu  comuns, no fent cadascú la gerra pel seu compte. Probablement això mereixi una carta ulterior. 

Estimat Santa, també us demano que aquest sigui el de les oportunitats per als projectes que ja estan en camí, perquè crear coses noves està molt bé (i per això us ho acabem de demanar) però saber que tenim a la nevera espectacles que han tingut escàs recorregut als nostres escenaris fa que valorem poc el que aquí es crea: Límits, Aquí Radio Andorra i Quatre dones i el sol són alguns exemples de grans propostes que s’han pogut veure molt poc. Hi ha prou teatres i prou públic perquè tornin a pujar a l’escenari. 

Un altre foradet per demanar-te que les obres als espais (voluntàries i involuntàries) siguin àgils, profitoses i ens permetin tornar a assistir a espectacles teatrals. Que el foc que tot ho arrasa quedi enrere, molt enrere i que Sant Julià recuperi abans del que ens pensem el Centre Cultural, que és el de tots.

Amic Santa, deixa també a les xemeneies de creadors, creadores, directors, directores i artistes uns saquets que ens omplin de riscos, de línies vermelles per creuar, d’inconformisme vital, d’apostes arriscades als plantejaments, perquè la comoditat no sigui una opció, que siguin vitamines per créixer.

Santa, a les xemeneies del públic també hi deixarem una mica d’exigència, de criteri, de voluntat d’aprendre i comprendre els espectacles, de valorar la feina dels creadors i donar-los suport. També en pots deixar una mica, d’això, a les xemeneies d’editors, periodistes i responsables culturals dels mitjans, necessaris per enfortir el sector.

Estimat Santa, crec que no és gaire demanar, i crec també que ens ho mereixem.

Demanar teatre sempre és bo.

Bon Nadal.