Estimats Reis Mags,

A Marc Martínez Mendoza (1968-2020), perquè els Reis Mags sempre ens duien regals molt semblants.

Soc l’Arnau i us escric, com cada any, per demanar-vos els meus regals. La carta us la faig tan d’hora perquè per primavera vam estar confinats la tira de dies, carters inclosos. La mama assegura que aviat tornaran a posar-nos en quarantena, i com que em fa por que tanquin les oficines de correus del món, l’envio amb prou marge i si tinc una mica de sort la rebreu a temps.

En altres moments volia moltes coses, però avui em conformaré amb una. Buenu, sense comptar el que us he implorat milions de vegades: que tothom faci el favor de cridar-me pel nom, enlloc del puto “Arnauet” que tanta gràcia li fa a la tieta, que es deu pensar que tinc tres anys o que soc idiota. Us dono la meva paraula que des del darrer cop que us vaig escriure he estat un angelet de manual, sobretot la temporada a l’ombra sense trepitjar el carrer. Com la resta de nenes i nens, he estat súper obedient: des que ens van concedir la condicional no m’he tret el morrió ni per fer caca, i al parc no llepo els culumpius coronavírics. Durant l’estiu, encara que em van apuntar a un parell de casals, no podria haver fet més bondat, i aquests mesos m’he estat posant tant gel hidroalcohòlic que la iaia diu que se m’estan esborrant les empremtes digitals. Dues o tres setmanes després de tornar al col·le, el mateix: no em salto ni una norma, no comparteixo el material, que és allò que sempre m’havien dit que fes, i tampoc em barrejo amb nens d’altres classes. A principi de curs vaig escoltar un senyor a la ràdio que deia que seria millor deixar les activitats extraescolars en suspens, de moment. I voldria que parléssiu amb els que manen per contar-los que nosaltres ho estem fent bé, i que si us plau busquin alguna altra idea abans de treure’ns més coses que ens agraden, perquè potser el problema són les persones més grans que van amunt i avall sense mascareta. O els que organitzen manifestacions amb el morro a l’aire i diuen que el coronavirus és una xufla. Això últim no ho entenc: els pares m’han explicat que per culpa de la Covid hi ha hagut una pila de morts al planeta, i segur que eren de veritat i tenien família i amics reals que deuen enyorar-los un munt.

Estic cansat de sentir que aviat tornaran a confinar-nos, però no hi veig la diferència, perquè ara tampoc puc fer quasi res del que voldria, mentre alguns s’ho passen tot pel folre. I he pensat que si al final ha de passar, doncs podríem començar a estossegar-nos mútuament i anar-nos-en ja cap a casa. Per als petits la situació no millorarà, la veritat, però amb tothom tancat no seríem els únics a fotre’ns i quedar-nos sense anar a la piscina un parell de cops per setmana, o a entrenar a futbol, i se’ns quedaria menys cara de gilipolles.