Estimular la lectura

La lectura i la vida (Columna) és un assaig d’Emili Teixidor o, més aviat, una inspirada guia que proposa un viatge per estimular a la lectura (des de ben petits), amb deu escales amanides de moltes reflexions, d’aquelles de subratllar.
M’he aturat una bona estona en una frase: “La lectura no és tan sols un joc intel·lectual, sinó que és l’única manera d’entendre el món, l’única que permet posar-se ‘les ulleres de la complexitat’ en un món que tendeix a la simplicitat i la banalitat”.
Perquè resulta que aquesta associació d’idees, la lectura i la vida, remet ara mateix a un assumpte prou sagnant. Ha estat protagonitzat per la senadora argentina López Valverde, que va votar en contra de la despenalització de l’avortament, el 8 d’agost passat, tot i al·legar que no havia pogut llegir el text. És cert que la paraula llegir no era seva sinó fruit d’una simplificació viralitzada per les xarxes socials. Però el galimaties de la seva declaració completa tampoc resulta més clarificador: “sería muy irresponsable de mi parte votar un proyecto al que yo no he podido acceder, analizar, estudiar en profundidad. Si eso se diera no estaría en esta situación de estar tan ligera en las responsabilidades que me compete”. 
Tot i això, va votar. En contra (d’un projecte de llei que no va prosperar). Segons les seves declaracions, amb algun tipus de responsabilitat que se m’escapa i del qual es demanen responsabilitats. 
Sens dubte, la seva decisió de votar una llei sense conèixer el ser contingut (no soc tan ingènua per pensar que és un acte insòlit entre els polítics) dissortadament no té res a veure amb la defensa dels drets humans, tal com han lamentat experts de l’ONU en la matèria: “els senadors han protegit la continuació d’un llegat arcaic basat en una doctrina religiosa que incorpora estereotips nocius sobre els rols de les dones en la família i en la societat que són intrínsecament discriminatoris i opressius per a les dones”. 
I per a les seves (nostres) vides, afegiria, segrestades en un món legislatiu immers en una simplicitat i banalitat que ja fa temps que no s’entén, si no és per les bones lectures, que diria Teixidor, perquè “la gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i, per això té més experiències, més emocions, més vides”.