Quan arriba l’estiu, Europa es transforma en un immens escenari a l’aire lliure. Castells, places i jardins entre muntanyes o a tocar del mar acullen alguns dels festivals de música clàssica i òpera més fascinants del món. El públic s’abandona a la bellesa de les nits suaus, mentre les notes dels grans compositors es barregen amb olors de pedra antiga, gespa acabada de tallar i natura humida. És una comunió de paisatge i art que només pot oferir l’estiu.
A Andorra, el Festival ClàssicAnd, que té lloc a principis de maig, obre simbòlicament aquesta temporada amb una proposta que combina qualitat artística, entorns singulars i proximitat. És el primer pas d’un viatge que ens pot dur, després, cap als grans escenaris europeus, on el paisatge i l’art es donen la mà com en cap altra època de l’any.
A Àustria, Salzburg continua sent el cor musical del continent. La seva programació reuneix grans títols com Maria Stuarda de Donizett , amb Lisette Oropesa en el paper protagonista, o una nova lectura de Macbeth de Verdi signada pel polèmic Krzysztof Warlikowski, una proposta escènica que promet divisió d’opinions. També hi destaquen els recitals de figures com Jonas Kaufmann i Diana Damrau, que mantenen viu el prestigi d’aquest escenari històric.
A França, el Festival d’Aix-en-Provence combina refinament i audàcia. Enguany, estrena una nova producció del Don Giovanni de Mozart amb direcció musical de Sir Simon Rattle, una figura mítica de la batuta, i una inusual recuperació de Louise de Charpentier, dirigida escènicament pel reconegut Christophe Loy. Aix és sempre sinònim de risc ben calculat i gran qualitat artística.
Al Regne Unit, Glyndebourne manté la seva fórmula inconfusible de música exquisida i pícnics sobre la gespa. Les seves propostes d’aquest any inclouen Le nozze di Figaro i Katja Kabanová, amb muntatges que combinen elegància britànica i sensibilitat teatral. Veure-hi una òpera és participar d’una tradició que uneix el gaudi musical amb l’estil de vida.
El Verbier Festival, al cor dels Alps suïssos, aposta per la música de cambra i un ambient íntim, gairebé espiritual. Acull solistes de prestigi i joves promeses en un entorn privilegiat on la música respira llibertat i excel·lència. També a Suïssa, el Festival de Lucerna destaca per una acústica prodigiosa i una programació simfònica de primer nivell, on les millors orquestres i directors competeixen per oferir vetllades memorables.
A Itàlia, Pesaro esdevé cada estiu la capital rossiniana. El Rossini Opera Festival combina títols cèlebres amb rars redescobriments, sempre amb una mirada musicològicament rigorosa i escènicament atrevida. I a Catalunya, el Festival de Peralada manté el compromís amb la música, la dansa i la innovació en un entorn que respira elegància mediterrània, delicadesa i risc creatiu.
I tanquem aquest recorregut amb una joia: el Festival d’Òpera de Savonlinna, a Finlàndia. Enmig d’un llac, dins del castell medieval d’Olavinlinna, s’hi viu una experiència operística màgica. Enguany, tinc l’honor de dirigir-hi escènicament una producció de The Fairy Queen, de Henry Purcell. Aquesta obra, inspirada lliurement en El somni d’una nit d’estiu, combina música, dansa i poesia amb l’esperit teatral de Shakespeare. La meva posada en escena busca evocar el món barroc des d’una mirada contemporània, poètica i teatral. Quan cau el capvespre i la llum del nord es fon amb la música, l’arquitectura sembla formar part del somni. No és només veure una òpera: és viure una nit d’estiu irrepetible, d’aquelles que es transformen en memòria emocional.
Perquè si alguna cosa ens regala la música en viu és la capacitat de suspendre el temps. I l’estiu, amb la seva llum daurada, les seves hores lentes i els seus silencis carregats d’expectativa, és el millor moment per deixar-s’hi endur.
