Estius a Escaldes

Aquest estiu la meva sortida estival serà a la parròquia que em va veure néixer i créixer. Passejar pels carrers i places de la parròquia em porten a records de la infantesa feliç i on l’especificitat familiar i d’Escaldes configuren un munt de records. Quan arribava l’estiu, era temps de festes, celebracions i piscines.

A casa tenien una botiga a les desaparegudes galeries de l’Hostal Andorrà. En aquella època els turistes francesos i espanyols vestien els carrers de la parròquia, hi havia molta feina. Els meus pares no feien vacances i les meves germanes i jo anàvem deu o quinze dies a la platja acompanyades per la tieta Maria. El pediatre del moment, el doctor Ribó, havia aconsellat els meus pares que féssim dies de platja per reforçar i previndré refredats i altres a l’hivern

Per tant, ens passàvem quasi tot l’estiu a Escaldes, però els estius eren una delícia. Els meus pares ens feien treballar als matins a la botiga i a les tardes anàvem amb amigues o tornàvem a treballar. Durant la setmana l’hora més esperada eren les 12 del migdia, quan anàvem a la piscina que hi havia darrere de l’hotel Roc Blanc. Era una piscina preciosa, amb arbres llagrimers i ple de rosals. Allí vaig provar per primer cop les patates xips i la Coca-Cola i també vaig aprendre a nedar i a tirar-me de cap. Que divertit era, m’encantava anar-hi.

Els caps de setmana, el moment més esperat era a la tarda, quan venia el gelater Nazario de la Seu. No hi havia gelats a Escaldes, excepte quan pujava el Nazario amb la seva Vespino i amb una nevera-congelador que duia davant de la moto. El Nazario portava quatre gustos de gelats, vainilla, xocolata, nata i maduixa, a tall o en bola, que feien les delícies dels nens de la parròquia. Anys més tard va obrir la pastisseria Vives a la plaça del Roc Blanc i amb ella els primers polos Frigo. Ohh quina delícia els polos! M’agradaven els més sintètics: el Colajet i el Dràcula. 

Els diumenges també era un dia molt esperat. La meva mare cada diumenge feia xocolata desfeta per esmorzar que acompanyàvem amb coca de pa de la Pastisseria Vidal. A les onze anàvem a missa i després un bon aperitiu.

I arribava el meu aniversari, el 21 de juliol. La meva mare sempre ens preparava el que més ens agradava a més d’algun regalet. El meu plat preferit era el rap allagostat. La mare l’encarregava amb dies d’antelació a la peixateria del Cantàbric, perquè abans no hi havia de tot en tot moment. Tot un procés que requeria temps, planificació i que realment em feia molt feliç. Aquell dia em sentia la reina del món.

I arribava la festa major d’Escaldes, balls a la plaça Santa Anna i sardanes a la plaça Roc blanc que anàvem a veure amb impaciència de la mà del meu pare. A la nit, ball a l’envelat amb l’orquestra Meravella que tant agradava al meu pare. Després ens asseiem a la pèrgola de l’hotel Valira a gaudir de la fresca i de la conversa d’amics i veïns dels meus pares.  

No teníem de tot en tot moment, ni tampoc fèiem unes vacances llargues fora d’Escaldes. Però els records feliços broten i amb ells un gran aprenentatge.

Gaudir de les petites coses, gaudir del moment siguis on siguis. I aquest any, com en la meva infantesa, gaudiré de les petites coses i del moment a Escaldes.