Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carme Soler Castellà

Carme Soler Castellà

Historiadora de l’art

 

 

La psicina del Roc Blanc, en una fotografia sense data probablement de finals dels 60.

Estius a Escaldes




Aquest estiu la meva sortida estival serà a la parròquia que em va veure néixer i créixer. Passejar pels carrers i places de la parròquia em porten a records de la infantesa feliç i on l’especificitat familiar i d’Escaldes configuren un munt de records. Quan arribava l’estiu, era temps de festes, celebracions i piscines.

A casa tenien una botiga a les desaparegudes galeries de l’Hostal Andorrà. En aquella època els turistes francesos i espanyols vestien els carrers de la parròquia, hi havia molta feina. Els meus pares no feien vacances i les meves germanes i jo anàvem deu o quinze dies a la platja acompanyades per la tieta Maria. El pediatre del moment, el doctor Ribó, havia aconsellat els meus pares que féssim dies de platja per reforçar i previndré refredats i altres a l’hivern

Per tant, ens passàvem quasi tot l’estiu a Escaldes, però els estius eren una delícia. Els meus pares ens feien treballar als matins a la botiga i a les tardes anàvem amb amigues o tornàvem a treballar. Durant la setmana l’hora més esperada eren les 12 del migdia, quan anàvem a la piscina que hi havia darrere de l’hotel Roc Blanc. Era una piscina preciosa, amb arbres llagrimers i ple de rosals. Allí vaig provar per primer cop les patates xips i la Coca-Cola i també vaig aprendre a nedar i a tirar-me de cap. Que divertit era, m’encantava anar-hi.

Els caps de setmana, el moment més esperat era a la tarda, quan venia el gelater Nazario de la Seu. No hi havia gelats a Escaldes, excepte quan pujava el Nazario amb la seva Vespino i amb una nevera-congelador que duia davant de la moto. El Nazario portava quatre gustos de gelats, vainilla, xocolata, nata i maduixa, a tall o en bola, que feien les delícies dels nens de la parròquia. Anys més tard va obrir la pastisseria Vives a la plaça del Roc Blanc i amb ella els primers polos Frigo. Ohh quina delícia els polos! M’agradaven els més sintètics: el Colajet i el Dràcula. 

Els diumenges també era un dia molt esperat. La meva mare cada diumenge feia xocolata desfeta per esmorzar que acompanyàvem amb coca de pa de la Pastisseria Vidal. A les onze anàvem a missa i després un bon aperitiu.

I arribava el meu aniversari, el 21 de juliol. La meva mare sempre ens preparava el que més ens agradava a més d’algun regalet. El meu plat preferit era el rap allagostat. La mare l’encarregava amb dies d’antelació a la peixateria del Cantàbric, perquè abans no hi havia de tot en tot moment. Tot un procés que requeria temps, planificació i que realment em feia molt feliç. Aquell dia em sentia la reina del món.

I arribava la festa major d’Escaldes, balls a la plaça Santa Anna i sardanes a la plaça Roc blanc que anàvem a veure amb impaciència de la mà del meu pare. A la nit, ball a l’envelat amb l’orquestra Meravella que tant agradava al meu pare. Després ens asseiem a la pèrgola de l’hotel Valira a gaudir de la fresca i de la conversa d’amics i veïns dels meus pares.  

No teníem de tot en tot moment, ni tampoc fèiem unes vacances llargues fora d’Escaldes. Però els records feliços broten i amb ells un gran aprenentatge.

Gaudir de les petites coses, gaudir del moment siguis on siguis. I aquest any, com en la meva infantesa, gaudiré de les petites coses i del moment a Escaldes.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic