Quan els meteoròlegs anuncien amb una pèrfida salivera masoquista que s’acosten nits tòrrides, tropicals o roents, no és res més que la constatació que la terra s’ha convertit en una bola de foc i d’aquesta fogositat no s’escapa ningú.
Bé, només William Hurt a Foc en el cos, que gaudia de nits de passió tramant la mort del marit de la Kathleen Turner i M. Rajoy, que aprofita per escriure articles sobre el Mundial de futbol quan a la resta el cervell no ens rutlla per maquinar ni l’extermini del mosquit que ens assola al llit.
És l’expresident espanyol qui ens ofereix una cosa així com les partícules elementals de la crònica esportiva. És el René Descartes d’aquest ofici; com el filòsof, sembla disposat a reconstruir l’edifici del saber des dels seus fonaments per unificar totes les ciències des d’una base sòlida. “En el futbol, el que de veritat importa és marcar més gols que el rival”. Poques vegades s’han dit veritats tan irrefutables. Frases com aquestes són la bíblia del periodisme esportiu. Rajoy ens transporta al cim de la racionalitat.
Segur que algú ja està recopilant les millors frases dels seus articles, ja que mereixen un tracte semblant al dels Essais de Michel de Montaigne, que no en dubtin: era francès, igual que Descartes, com confirmarà el mateix Rajoy, que a banda d’expert en futbol també ho és en nacionalitats.
Així ho va demostrar en una columna a El Debate, en què deia que la selecció francesa tenia “una plantilla d’altíssim nivell, això sí, sense francesos”, una frase que ja va ser ràpidament qualificada d’estúpida i de racista o d’estúpid racisme, en considerar que només pots ser francès si ets blanc.
Una cosa que deu haver deixat absolutament garratibats jugadors de la selecció espanyola, finalista en el Mundial, com Nico Williams o Lamine Yamal.
