Situacions límit i sovint sobrevingudes com ara la pandèmia de la Covid-19 i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, per citar-ne dues de ben presents, fan aflorar el millor i el pitjor de l’ésser humà. La consciència col·lectiva (en el cas de la pandèmia) que tots units, cadascú des del lloc que li pertoca, és més fàcil afrontar i frenar el virus; o l’allau de solidaritat amb oferiments de tota mena (en el cas de la guerra a Ucraïna) per ajudar les víctimes de la follia i aires de grandesa de Putin, en són dues bones mostres. En el vessant negatiu, les situacions límit acostumen a fer proliferar el nombre de delinqüents i estafadors, més o menys professionalitzats, que busquen treure profit de la situació i de la desgràcia aliena.
Ara bé, i malauradament és una tendència que ha anat in crescendo els darrers temps, hi hauria un tercer grup difícil de definir, per la gran diversitat de la tipologia de persones que el conformen i del qual s’aprofiten moviments populistes i d’extrema dreta, que es caracteritzaria bàsicament per mostrar-se en contra absolutament, i sovint sense una argumentació ni sòlida ni clara, de qualsevol decisió o proposta de cap autoritat ni institució de les que ens hem dotat per governar-nos. Un grup, caracteritzat també per un egoisme extrem i on el principal és el jo i la resta ja s’ho faran, que qüestiona les normes mínimes i bàsiques de convivència i que apel·lant a una mal entesa llibertat individual està disposada, inconscientment o conscientment, amb el grau de vilesa que això comporta, a posar en perill la salut i la llibertat col·lectiva.
