La gran contribució de les marques de roba de baix cost no és el preu de les seves peces, sinó haver acabat amb una polèmica que s’arrossegava des de feia anys: decidir quin era el text més llarg del món.
Fins ara semblava que era A la recerca del temps perdut de Proust. Ara l’han superat les etiquetes de roba. La informació que hi ha sobre les característiques d’uns calçotets i com rentar-los superen els textos junts de la Bíblia i El Quixot.
El que passa és que entre la lletra minúscula i els pictogrames allò és tan complicat com entendre el discurs de l’Arquitecte a Matrix Reloaded, que comparava la vida amb el remanent d’una equació no balancejada connatural. Veient l’etiqueta, l’usuari se sent com el matemàtic Alan Turing, intentant desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma durant la Segona Guerra Mundial o com un explorador del National Geographic que vol localitzar la tomba de Genguis Khan.
A vegades, és millor no fer cas de les etiquetes. En la que anava enganxada a la caixa d’un termòmetre que mesura la febre diu que empassar-se’l pot ser fatal. En la d’un ganivet de cuina i donant la volta al mànec n’hi havia adherida una que deia: “mantenir fora de l’abast dels nens i de les mascotes”.
Si ja no ets massa aficionat a la cuina, la inspiració se’t talla en sec davant la perspectiva d’haver de fugir perseguit per un gosset armat amb un ganivet. Això sí que és un malson, i no les cuines que visita Chicote quan l’única precaució que hem hagut d’adoptar durant algunes generacions ha estat la de posar les paelles al foc amb el mànec cap a l’interior perquè algú no les fes caure en passar. O, com a molt, la d’aguantar amb força la tapa de la centrifugadora de verdures no fos el cas que l’enciam es propulsés fins a l’estratosfera.
