El 3 d’abril passat publicava una notícia que es feia ressò d’un estudi sociolingüístic elaborat per la sociòloga Estel Margarit i publicat pel servei de Política Lingüística en què em va sorprendre (negativament parlant), i per això vaig titular per aquí, la dada que un 65% dels escolars accepten pitjor els parlants de portuguès. L’estudi deia que a l’idioma s’hi afegeixen prejudicis o estereotips relacionats amb la posició sociolaboral que té el col·lectiu portuguès. La notícia, amb frases entre cometes, només donava veu al munt de dades que el llibre L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra recull basant-se en enquestes a la població escolar entre 12 i 17 anys. Com pot ser que el 2017 encara es valori la gent pel seu accent? I més aquí, a Andorra, on gairebé 11.000 residents són d’origen portuguès? A les xarxes socials i al web del BonDia es van publicar tot un seguit de missatges, alguns en contra de l’article (que, ho torno a dir, només recollia les dades publicades a l’estudi) i en contra d’una servidora per escriure’l, i d’altres al Facebook que van crear un debat sobre aquest fet, que malauradament existeix. El desconeixement, la manca d’informació, és una de les causes que provoca que estereotips com aquests que discriminen encara perdurin. Manca d’informació sobre la cultura i la llengua portugueses. Però també manca d’integració per part d’una part dels portuguesos que, indignats amb trucades telefòniques i parlant-me o escrivint en portuguès, demostraven el punt de partida d’alguns cap a la integració. Un punt d’immobilisme per part d’uns i d’altres que no deixa avançar cap a una normalitat que hauria de ser-hi.
