Eufòria de turisme

La nova temporada de l’espectacle Scalada Vision del Cirque du Soleil es va tancar dissabte passat. Un minut després que abaixés el teló la darrera funció, el ministeri ja feia, eufòric, un primer balanç. Com no podia ser d’una altra manera, tot és positiu, abans de qualsevol anàlisi assossegada. No he vist mai cap mena d’autocrítica d’Andorra Turisme en els últims anys en relació als resultats de les accions que es posen en marxa i sempre s’afirma que se superen les expectatives inicials. En el cas de què parlem, s’emfatitza que la xifra d’espectadors per primer cop passa de 100.000 i l’impacte econòmic que l’espectacle ha deixat al país possiblement supera els 20 milions d’euros. O sigui que aquesta activitat ha estat, de nou, tota una benedicció per al país i sense aquesta hi hauria hagut molts menys visitants aquest estiu. El cert, però, és que ens falten dades per poder valorar objectivament si el que costa cada any portar la prestigiosa companyia de circ surt a compte. Evidentment, ningú posa en qüestió que aquest espectacle ajuda a portar més visitants: només faltaria que no fos així amb la despesa que suposa. El dubte és si els diners públics estan esmerçats de la millor manera possible o si se’n podria treure més suc. I la pregunta també és si el ministeri de Turisme no té més idees que organitzar activitats culturals per fer venir més turistes. Ah, perdó, m’oblidava de la font de colors sobre el riu i del circuit urbà d’aigües braves. Tant de bo que hi hagi iniciatives sòlides que puguin ser factibles en el futur per revifar el turisme. Per ara n’hem vist ben poques en els cinc anys de Govern demòcrata.