Emmanuel Macron repetirà mandat al capdavant de l’Elisi després d’imposar-se amb el 58,5% dels vots a la candidata ultradretana Marine Le Pen en la segona volta dels comicis presidencials francesos, un procés electoral que més enllà de França, i de retruc Andorra, sempre pendent del copríncep que li trien els ciutadans del país veí, es mirava també amb atenció des de Brussel·les, on vist el resultat final de ben segur que es respira cert aire d’alleujament.
I és que la Unió Europea ja té prou maldecaps amb els governs populistes de Viktor Orbán a Hongria i de Mateusz Morawiecki a Polònia com per afegir una euroescèptica com la líder de Reagrupament Nacional, que per més que maquilli la formació heretada del seu pare amb el canvi de nom i s’aprofiti de l’apariació d’Éric Zemmour per intentar transmetre un missatge de moderació, defensa exactament els mateixos postulats que plantejava el Front Nacional, qui es convertiria, ni que fos per tot just fins al juny vinent, en presidenta de torn de la Unió Europea.
Sortosament, i a diferència d’Espanya, on l’extrema dreta de la mà del Partit Popular entra al govern de les institucions, els veïns del nord han estat capaços una vegada més de barrar el pas a la ultradreta. Ho van fer en les presidencials del 2017, on Macron es va imposar a Marine Le Pen amb un 66,1% dels sufragis, i ja el 2002 quan el president Jacques Chirac va derrotar el pare de l’actual candidata després d’obtenir el 82,2% dels vots. És cert, però, que elecció rere elecció, i no només a França, l’extrema dreta va obtenint més suports i que caldria afrontar aquesta qüestió per frenar-ne el creixement.
