Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Europa: una història de sexe no consentit




El meu comitè de benvinguda a Ventemiglia, a la frontera francoitaliana, el conformaven un membre dels carabinieri  que em treia dos pams i el seu pastor alemany (un gos, vull dir), que també em superava en envergadura. El segon s’ho va passar teta bavant les meves pertinences, després que el primer m’arrenqués el passaport de les mans, mentre les gotes de suor em lliscaven front avall amb una lentitud que desafiava les lleis de la física.
Corria l’any noranta-tres, i el meu segon periple europeu, fins a Viena, va prosseguir sense cap altre episodi digne d’esment. El curs anterior, la meva tournée, l’accidentat relat de la qual deixo per a millor ocasió, havia tingut lloc al Regne Unit. La meva relació amb Europa, inaugurada amb aquells viatges, poc o gens tindria a veure amb l’experimentada per la generació dels meus pares. Anys a venir els estats membres de la Unió començarien a gaudir de les bondats de multitud d’iniciatives europees, entre les quals diria que el tractat de Schengen ha estat de les més importants. Em ve també al cap el programa Erasmus, de mobilitat d’alumnat i professorat entre universitats europees. Tot i que mai vaig tastar les mels de la dimensió Orgasmus, em consta que fruit d’aquestes estades a l’estranger avui dia hi ha milers de persones per a les quals sentir-se europeu supera amb escreix la dimensió política. Més enllà de l’intercanvi de fluids corporals, l’implementació d’aquest i altres projectes ha redundat per a molts en un sentiment de pertinença a quelcom que supera els límits nacionals –la qual cosa, faltaria més, implica fer concessions en certs terrenys. Aquest és el debat actual a Andorra, on es discuteix sobre els efectes que el tractat d’associació amb la UE pot tenir en la sobirania del país. Però és que fer coses amb algú altre (compartir pis, viure en parella o anar a sopar plegats) sempre comporta cedir en algun aspecte en benefici del projecte comú. Hi ha peatges indefugibles: la dona que ens regala sexe salvatge cada nit és la mateixa que l’endemà ens obliga a abaixar la tapa del sanitari, i el paio que resol els brico-nyaps domèstics és el que sempre deixa el lavabo i la banyera plens de pèl de procedència diversa.
Al marge de la trempera col·lectiva amb les monedetes d’euro encunyades al país, Andorra hauria de començar a decidir fins a on està disposada a arribar en menesters seriosos. Perquè a Europa no l’ha segrestada pas Zeus, per beneficiar-se-la a cap illa paradisíaca: els raptors que avui profanen el cos de la noieta per tots cantons són els euroescèptics, l’ultradreta, els austericides i els anglesos, entre d’altres. Aviam com l’hauran deixat quan el Principat decideixi sumar-se a la bacanal.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte