La setmana passada es proclamaven els guanyadors del 27è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. L’any 1998 la Biblioteca Pública del Govern va instituir el guardó, denominat Dia Mundial del Llibre fins que el 2004 va adoptar el nom de l’autor d’Andorra, postals i altres poemes, poemari del 1984 que fa poc ha reeditat acuradament Anem Editors. A l’acte d’enguany es va incloure un recital memorable: Natàlia Solà, Jonaina Salvador, Maria Piñeiro, Núria Montes i Júlia Aran van posar, amb sentiment i sublimitat artística, música, veu i moviment a versos del gran poeta que tant va estimar el nostre país.
Els efectes de la feliç iniciativa de l’entitat dirigida per Inés Sánchez són prodigiosos. Per exemple, la participació: uns tres-cents cinquanta lletraferits s’hi han presentat en la suma de convocatòries. I, tot i que les poesies i els reculls eminents no es difonen immediatament, tal com es feia en les primeres edicions, a la premsa escrita, Àgora Cultural té la molt estimable deferència de reproduir les obres íntegres a la revista Àgora. Es propicia l’escriptura, es premia l’excel·lència i es divulga els escrits destacats. L’estímul del certamen anima a persistir. Hi ha llorejats que tornen a concursar exitosament, la qual cosa és símptoma, pel cap baix, de talent emergent, dedicació encomiable i potencial eclosió creativa. I apareixen volums impresos gràcies a l’impuls que suposa el premi o l’accèssit.
Catorze vencedors, quasi tots desconeguts en el moment de guanyar, han publicat algun aplec de poesia. Una trentena de publicacions, un èxit extraordinari que es multiplica per l’alta qualitat de les composicions de fenòmens perseverants com ara Teresa Colom, Ester Fenoll, Nacho Mayo i Anna García Garay; dels que continuen brillants trajectòries: Antoni Caus i Bruna Generoso, i també Eva Arasa i Arnau Orobitg, que són a punt d’enlluernar-nos per segon cop, i dels que encara tenen una única col·lecció lírica: Marta Grau, David Arrabal, David Esteve, Eva Pallarès i Joan Ramon Marina. I la perspectiva dels inèdits és prometedora, ja que no són casuals les distincions repetides que he esmentat abans, sobretot d’Albert Ruiz, Ramon Esquerré, Dolors Barchino, Rebeca Salcedo i Jaume Ten. Tampoc són flor d’un dia els esclats, entre d’altres, de David Pérez, Cristina Gavaldà, Josefina Porras, Mercè Aznar, Carolina Bastida i Selva López. Ara retrobem Elena Aranda, guardonada dues vegades anteriorment. I Montserrat Cobo, que havia obtingut dues nominacions. I descobrim Josep Maria Mangot i Noemí Bolaños. Evocacions emotives que s’integren a l’edat d’or de la literatura andorrana (Andrés Luengo dixit), al meravellós cúmul actual de produccions i accions poètiques. Bé manifestava els mèrits de tots quatre Marta Deu en nom del jurat. I bé citava Tagore el presentador de la vetllada, Alfred Llahí: “La poesia és el ressò de la melodia de l’univers al cor dels humans.”