Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marià Cerqueda

Marià Cerqueda

Badaire

 

 

Evolució troncal




De petit, a casa, que el tió es fes gran era costum. El meu tiet començava a fer-nos viure la història ja a principis de novembre, tot escollint un buscall i, en mostrar-lo, ens indicava que allò era el tió de Nadal. Com marca la tradició li donàvem de menjar, però en no poder-lo veure cada dia, atès que el guardava a la seva masia, ens l’anava canviant cada cop que l’anàvem a veure. La posobra de Nadal aquell tronquet havia esdevingut immens, ple de forats en els quals una criatura gairebé s’hi podia amagar. L’efecte d’aquella transformació era màgica i ja no et quedava cap dubte del fet que, en aquells dos mesos, el tió s’havia fet gran i ja estava disposat a complir la seva funció. 
En l’actualitat, un bon tió no es pot imaginar sense una cara, uns ulls, una boca, un nas vermell i una barretina. Però és clar, els temps canvien. Mai m’havia calgut humanitzar aquell tros d’arrel per deduir que aniria de ventre, després de complir el ritual de colpejar-lo. Un tió del qual fins i tot ens en rifàvem els bastons, després d’anar-los a mullar, per tal que no perdessin esma a l’hora d’atonyinar-lo.  
Desconec com anirà el món, la societat, com tothom, totdon, però no m’estranyaria que, en un futur, una futura, en lloc de colpejar al tió, tronca, amb els bastons, barres, i per tal de curar-li el restrenyiment, l’estenosi, se li hagués d’aplicar un massatge, una frega abdominal capaç de provocar-li el peristaltisme, el ball de budells, tripes, necessari per poder gaudir dels torrons, torrones. Caldria, però, estudiar molt bé la tècnica, el procediment. El bastó, la barra, permetia una certa llunyania, un cert distanciament, que evitava descobrir abans d’hora, abans de temps, el que amagava la manta, el cobertor. En canvi, en aplicar un massatge, una frega, on hi ha contacte físic amb el tronc, tronca, es veuria el llautó, les costures de tot plegat. La tecnologia, el saber, però, sortiria en la nostra ajuda, el nostre ajut. Al tió, tiona, se li podrien instal·lar un seguit de sensors, de sondes, els quals, les quals, podrien ser activats, activades, mitjançant un telèfon, una terminal, mòbil, animada, o una pantalla, un panell. Caldria eliminar qualsevol referència, referent, als bastons, barres, i al que representen. El tronc, tronca, en cap cas patiria, sinó tot el contrari, la contrària, es veuria obsequiat, obsequiada, amb unes magarrufes, uns afalacs, que li permetrien dipositar la seva càrrega, el seu pes, de manera molt més sensual. El següent pas, la següent passa, seria que els torrons, torrones, en contenir un excés, una barbaritat, de sucres, fossin substituïts per arengades, arengats, que, com és prou sabut contenen molts més àcids, àcides, omega-3. Com no podria ser d’una altra manera, aquestes, aquests, serien macerades, macerats, o fumades, fumats, per tal d’evitar un excés de sal, clorur sòdic. Imagino fins i tot com podria arribar a canviar la, el, que potser és l’estrofa, el vers, més coneguda, conegut: “Tio, tronca, de Nadal, Nadala, caga arengades, arengats, que ja no són salades, salats, no caguis torrons, torrones que no són bons, bones”. 

 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Boníssim l'article, i potser era una ironia però es un clar exemple de com estem - si es pot dir així -"evolucionant" en aquesta societat de pell fina i prejudicis...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte