Evoluciona!

Segurament que a tu t’ha passat com a mi. T’has sentit desubicat, descol·locat, perdut, desorientat, sense saber què fer i amb la incertesa de no trobar sentit a la teva presència aquí al planeta Terra. Aquest dubte i angoixa existencial sobre el nostre lloc al món i a la vida és l’emoció per la qual passa tot ésser humà. De fet, és una fase del camí obligada d’experimentar, perquè per saber i estar ubicat primer has de no saber i estar desubicat, aquest és el punt clau. No és un problema no tenir consciència sobre quin és el paper que tenim en la nostra existència, què hem de fer amb la nostra vida. Aquest caos és necessari per arribar a crear i endreçar el nostre sentit de vida. És des del problema o el caos que es genera la consciència, la saviesa, la determinació, la claredat, saber què fer i cap on anar. El problema és quan veiem el problema com a problema i no com a una orientació que ens aclareix els dubtes i les incerteses. En el caos de no saber quin sentit té la nostra vida, per a què estem aquí, hi ha la resposta al que busquem. Només hem de ser pacients, observadors, i darrere del sentiment de caos angoixant que vivim, en l’ocult, hi ha la informació que necessitem saber sobre el nostre espai i paper a la vida.
Quan reflexiones i reflexiones en el teu fur intern sobre què fas aquí i per a què estàs aquí, apareixen sentiments contrariats, dubtes, pors, nusos mentals que no et deixen veure el que necessites saber. La reflexió existencial sobre tu a la vida et posa a tu com a protagonista principal de tot. Fins a aquell moment tot el que t’envoltava era més important que tu, i estaves inconscient davant d’això. Per tant, vas necessitar primer el dolor de l’angoixa existencial, el caos, el problema, per començar-te a adonar que volies saber quin és el sentit de la teva vida sense reflexionar sobre tu, l’epicentre de tota la teva existència. El dolor, el malestar emocional, et porta a aquesta reflexió i et fas preguntes com: qui soc jo, com soc realment, quin és el meu propòsit aquí, per què visc, per què estic aquí, i un llarg etcètera. Ara que l’angoixa existencial t’ha despertat i que ha estat causada per la multitud de situacions viscudes en el teu dia a dia, on t’has sentit avorrit, inútil i buit, i que això t’ha portat a reflexionar sobre tu i la teva vida, pots començar a observar-te des de fora per descobrir-te i a partir d’aquí començar a poc a poc a obtenir respostes. Les respostes només les trobaràs quan sàpigues de tu, i a aquest punt només hi pots arribar si t’observes des de fora i descobreixes, mirant en la teva vida quotidiana, quines són les teves passions naturals, els teus talents i dons naturals, les teves creences limitants, el teu caràcter, la teva personalitat...
Quan tinguis aquesta informació entendràs que el teu paper i sentit a la vida, igual que el de tot ésser humà, és només un: evolucionar. I què és evolucionar? Evolucionar és anar més enllà d’on ets ara, transcendir tot allò que et limita a nivell de comportaments, situacions, trets del teu caràcter, actituds, sobrepassar i superar la barrera de les teves limitacions, il·lusionar-te per anar sempre cap endavant i de forma ambiciosa, millorar, millorar tot el que tens ara. Aquest és el sentit de l’existència humana: caminar endavant superant-ho absolutament tot. I quan entens que l’evolució és millorar el que tens, superar el que posseeixes, i a això hi arribes experimentant, jugant i creant, apareix la resposta a la teva individualitat sobre per què estàs tu a aquí. Simplement has de saber de tu tres coses: què és el que t’apassiona de forma natural i et fa divertir i ser feliç, quines són les habilitats o talents que domines també de forma natural, i quines són les creences i els comportaments limitants que paralitzen la teva vida, que no et són beneficiosos i que et fan patir. Això ho descobriràs observant-te i estudiant-te. I sabent tota aquesta informació has de posar en pràctica l’exercici de l’evolució (anar més enllà d’on estàs ara) en les teves passions, talents i limitacions. Es tracta d’evolucionar com a sentit  ontològic de l’espècie humana i evolucionar com a natura individual que ets.