Expected goals (xG), expected assists o assistències esperades (xA), expected points o punts esperats (xP o xPts), passades permeses per acció defensiva (PPDA), expected goal chains (xGC), expected goal buildup (xGB), Off-ball scoring opportunity (OBSO), plus-minus (PM), el big data, els ABP, el VAR, els xàlecs GPS o el fair play financer. Jugadors amb el necesser sota el braç i passejant com a models sobre una passarel·la. Tot plegat, futbol modern. La deriva del conegut com l’esport rei és imparable. Si hi ha possibilitat de riquesa ningú aturarà el negoci. Això sí, n’hi ha que somiem en l’autenticitat o com preservar algunes activitats innòcues per mantenir-les al marge de la vida real. M’agradaria que en l’esport només importés l’essencial, sense lucre ni negoci, una competició d’ànima primitiva i autèntica. No m’agrada la idea d’una lliga tancada al més pur estil NBA. Jo vull que torni l’amateurisme, recuperar tot allò que li donava sentit i competeixin entre ells sense cap altre objectiu que la impagable glòria de la victòria, però tot plegat és una quimera.
Ara també hi ha la Kings League i els propietaris que no saben què carai fer amb els seus diners més que rescatar clubs amb penúries i gestions fatídiques i vergonyoses. Ni el futbol d’ara ni tampoc el de la Kings League diverteix. Ara molts semblen excusar-se en els expected goals o en el big data o en algunes coses d’aquestes que s’han inventat per amagar-se darrere de la incapacitat. Al futbol, com en els altres esports, es juga per guanyar i si perds calles i acceptes la maleïda derrota. Al final arribaran les competicions on només puntuïn els expected goals? A jugar i a intentar guanyar i punt.