Expedients per abusos en el lloguer!
El Raonador del Ciutadà ha denunciat que hi ha increments desorbitats dels preus dels lloguers. La institució ha obert diversos expedients, sobretot a les parròquies centrals, per un increment abusiu del preu del lloguer. Hi ha augments de proporcions molt importants, respecte al lloguer antic quan s’acaba el contracte de cinc anys. Bàsicament són augments del 30, 40 i 50%, i alguns del 60%, i també irregularitats en la facturació de la calefacció de gasoil i altres despeses, i tot l’estrès i malestar que comporta per a les persones que tenen pocs recursos.
La problemàtica està condicionant l’arribada de temporers per a les estacions d’esquí. Hi ha algunes immobiliàries que han demanat als temporers cobrar per endavant la totalitat de les mensualitats que pensen ocupar els habitatges.
Tot això està generant un debat social i econòmic molt important que topa amb el refús del Govern d’intervenir de manera directa per aturar l’augment sense treva dels lloguers. Mentrestant l’executiu va crear un projecte de llei (súper-llei òmnibus) que només afavoreix als propietaris i promotors immobiliaris que no als llogaters i sense cap mesura per impulsar la construcció de pisos socials. El president del Partit Socialdemòcrata, Pere López, ha declarat que el PS ha presentat una esmena a la totalitat en considerar que aquesta llei “no serveix per resoldre el problema” i que, fins i tot, “pot ser contraproduent”. Pel que fa a les bonificacions fiscals que el projecte de llei preveu per aquelles promocions que vagin destinades al mercat de lloguer, López les va qualificar de “regals fiscals” ja que el text no preveu que hi “hagi cap límit sobre quin ha de ser el preu futur o si s’ha de vincular a algun índex, com ara el salari mínim”. L’única mesura que podria servir per fer front al problema seria la taxa per gravar els pisos buits, tot i no com s’ha plantejat, ja que “ hi ha mil vies d’escapament per evitar pagar”, com, per exemple, el simple fet de posar l’habitatge a la venda encara que sigui a un preu desorbitat.
El ministre d’Afers Socials assegura que Andorra compta actualment amb disset pisos socials sense precisar quins són aquests pisos i a qui estan destinats!
El Comú d’Andorra la Vella va cedir al ministeri de Salut i Benestar del Govern d’Andorra vuit habitatges de l’Edifici Jovial a fi que siguin destinats a joves en seguiment social (CAI, AASI, AASP). Els altres 72 són destinats a afavorir l’emancipació dels joves de la parròquia d’una edat compresa entre els 18 i els 35 anys amb una durada de lloguer de cinc anys. El Comú d’Andorra la Vella també disposa a Cal Calones de quinze pisos de lloguer per una durada indefinida, d’una o dues habitacions, a preus reduïts, per a persones majors de 65 anys que justifiquin uns ingressos iguals o inferiors al llindar econòmic de cohesió social.
Aquests pisos són per atendre situacions particulars que no tenen necessàriament per què coincidir en situacions econòmiques, sinó en situacions de tipus personal per atendre una sèrie de problemàtiques socials. Segons les informacions del Centre de Recerca Sociològica (CRES), un 44% de les persones enquestades no poden fer front a imprevistos que superin els 700 euros, i un 30% no en poden afrontar un de 200! La gran majoria d’ells no tenen accés a aquests pisos socials. És urgent, doncs, fomentar la construcció d’habitatges socials i protegits amb uns lloguers en consonància amb el nivell salarial.
Dos exemples recents: l’Ajuntament de Barcelona obligarà a les promotores immobiliàries perquè destinin un 30% de pisos nous per a ús social, i el Govern basc podrà expropiar habitatges buits en cas de necessitat.
L’article 33 de la nostra Constitució diu: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”. Això no s’està complint!