Com n’és d’estranya la paraula experta en un titular. Tant que en llegir-la creiem que es tracta d’un error, un lapsus. Una reacció comprensible tenint en compte el context. Els volums d’història mai no han estat gaire amics de les expertes. Ni tampoc els llibres de text escolars, ni les tertúlies televisives, ni les conferències divulgatives, ni les sales de concert. El coneixement aportat per les dones ha estat esborrat al llarg dels segles. Les contribucions a la ciència, a l’art eren cosa d’homes. I avui, encara, aquest costum ranci segueix pesant com una llosa maligna sobre el cap de les expertes. Una realitat molt nociva no tan sols per elles sinó pel conjunt de les dones d’aquí i arreu del món. Ho assenyalen diversos estudis. La pobra presència de noms de dona comporta una falta de referents femenins que servirien d’inspiració per a les que vindran després. Això obliga cadascuna d’elles a trencar de nou el sostre de vidre. Les expertes seran mirades amb lupa. Seran analitzats cadascun dels seus passos, ignorats els seus èxits i entronitzats els seus errors. Seran posades permanentment en dubte, directament o indirectament. I hauran de demostrar que són brillants a cada paraula. Mentrestant, ningú s’exclamarà per obvietats expressades pels seus col·legues. Tot en ordre. Molt interessant, diran. O si més no callaran. La relegació de les expertes a l’ombra és un exemple més de la discriminació vers les dones. Comportaments miserables i mesquins que haurien d’avergonyir aquells que encara els mantenen després de tants i tants segles.
