Explicar un país

Fa un bon grapat d’anys, en un viatge d’estudis, vaig gaudir de l’oportunitat d’acomplir un dels desitjos més turístics de tots els que es fan i es desfan. Llençar una moneda a la Fontana de Trevi, a Roma. Ara fa pocs dies tornava a estar de viatge per Itàlia, en concret per la Toscana, sense cap intenció de regressar a la capital italiana. En el darrer moment, però, un avió cancel·lat va comportar que la companyia ens desviés el vol per l’endemà, però no des de Florència, on ens hauria tocat, sinó des de l’aeroport de la capital. Al voltant de 275 quilòmetres que la companyia ens feia fer en taxi. Sí, ho he dit bé, en taxi. Una distància prou raonable per fer-la petar amb la persona que seia al costat, també víctima de la cancel·lació.
Com acostuma a passar en aquesta mena de converses, em va explicar que ella vivia a Miami –el de Florida, als Estats Units, no el de Salou– però que era originària de Minnesota. No tenint gaire clar on es trobava aquest Estat, em va recordar un fet recent, l’assassinat de Georges Floyd, a Minneapolis, la capital, que havia desfermat la protesta de la comunitat afroamericana. Un fet mediàtic que em va ajudar a situar millor l’indret d’on provenia la meva interlocutora, a la regió dels grans llacs.
Per contra, quan em va tocar explicar-li d’on era, no va ser tan fàcil. En comentar-li que provenia d’una petita vila, al costat del Principat d’Andorra, es va sorprendre i em va demanar si vivia prop d’Andora, que és una localitat italiana. En repetir que no, que Andorra era un país sobirà que es trobava entre França i Espanya, als Pirineus, la seva expressió va canviar. Em vaig adonar que no n’havia sentit a parlar i vaig veure que fins i tot li sabia greu. Llavors va ser quan van començar els problemes, si més no per a mi. I no per explicar-li l’extensió, i tampoc per dir-li que es tractava d’un dels estats més vells d’Europa, amb permís de San Marino. Tot seguit va demanar quina mena de govern hi havia a Andorra, donat que era un Principat. Va fer cara de no entendre res quan li deia que hi havia dos coprínceps. I a partir d’aquell moment es va obrir la capsa dels trons. En dir que no ho entenia vaig pensar ¿cal intentar explicar-li els Pariatges, tot i tenir tant de temps al davant? I no ho dic només per les dificultats de l’idioma. Sense aprofundir, i potser sense posar-hi el millor exemple, li vaig comentar que dos senyors medievals van arribar a un acord que va donar lloc al que ara és el país.
Mentrestant arribàvem a Roma, i la maledicció (o la benedicció) de la moneda es feia realitat, però en el moment de trepitjar terra per dirigir-nos a l’hotel, ja que ens van fer saber que no era aquell, que es tractava d’un error i que havíem de dirigir-nos a cinquanta quilòmetres de la capital. Sens dubte, havia tornat a Roma, però mai m’hauria pensat que hauria estat així.
En tot cas, en el nou trajecte, la turista va buscar per internet Andorra i assenyalant-me el país la Seu, em va dir, em pots tornar a explicar com és que un bisbe d’un poble tan petit, és el cap d’Estat d’Andorra?