Explotació infantil: causes, formes i efectes (I)

L’explotació infantil és tot treball imposat a menors, remunerat o no, que es realitza sense llei que els protegeixi, amb tasques en condicions de risc i il·legals, que violen i destrueixen els seus drets, que els produeix efectes perjudicials, des de l’inici i durant tot el seu futur, al seu desenvolupament físic, la seva salut mental, la ubicació social, els valors humans…

L’explotació de menors que no han acabat de formar-se completament i són més vulnerables, físicament, a l’impacte violent del treball, paguen les conseqüències emmalaltint més sovint i empitjorant la seva salut general, sofreixen més accidents laborals i són maltractats pels seus explotadors. Té conseqüències nefastes en el seu desenvolupament sensorial, emocional i social.

Com a explotació, es tracta del que priva els nens, nenes i adolescents de viure les seves etapes de manera natural. Afecta la seva qualitat de vida. Són les tasques que els impedeixen desenvolupar-se adequadament i de manera digna. A vegades es veuen utilitzats per màfies, que els involucren en l’explotació sexual i en les situacions d’esclavitud laboral. O són utilitzats en les guerres com a nens soldats.

Són els menors que perdem per la necessitat que els obliga a madurar prematurament. Seran futurs adults frustrats, sense valors humanistes, als qui, en aquesta part important de la seva vida se’ls va negar la possibilitat de viure la seva infància, d’estudiar, de formar-se socialment.

Això provoca, de forma duradora, que els menors afectats tinguin una baixa autoestima, problemes d’adaptació social i traumes. I caure en addiccions a les drogues i l’alcohol. O en la delinqüència.

Algunes de les causes de l’explotació laboral de menors és la pobresa d’ingressos econòmics en les seves famílies, d’accés a les necessitats bàsiques de les seves vides i de la seva dignitat. En situacions d’aquest tipus és més probable que els menors abandonin l’ensenyament de l’escola per convertir-se en treballadors. O que es trobin sols davant de la vida, que siguin segrestats, que siguin venuts pels familiars. O que siguin esclavitzats.

La pobresa econòmica és un problema polític i en conseqüència, l’explotació de menors també ho és.

Les menors, a més, pateixen en algunes regions del planeta, un tracte afegit pitjor, per ser víctimes de xarxes de prostitució.

Un segment de nenes i de noies adolescents té una doble jornada laboral. Surten a treballar fora de casa, i a més fan tasques en la seva llar. Estan discriminades per motiu de gènere. Les nenes estan en pitjor consideració que els nens, i des de petites les destinen als treballs domèstics i se’ls impedeix l’accés a l’educació a l’escola.

L’explotació de menors també està determinada per factors culturals, territorials i econòmics. Els criteris sobre quan acaba la infantesa varien segons la classe social i la cultura. Hi ha valors culturals que consideren que el menor és un adult des de molt aviat, i per tant una persona que pot i ha de treballar.

En àrees de pobresa rural, de formes de producció antiquades o de recursos escassos, els menors comencen a “ajudar” en tasques domèstiques i agrícoles des de petits.

L’educació de la forma de treball no ocorre aïllada del mateix; totes dues activitats convergeixen en un procés únic. Hi ha activitats que s’aprenen per experiència practica. En àrees urbanes de barris pobres, els menors ajuden en la seva pròpia llar i treballen al carrer venent, carregant mercaderia, recollint deixalles o com a reclam de caritat a la misèria infantil.

En zones territorials d’economia deprimida, de tradicions ancestrals o de cultura sociofamiliar de supervivència, on la família actua com a bloc, donant per fet la participació activa de tots els seus membres fins i tot els fills menors, els pares justifiquen la precoç incorporació dels seus fills, des de petits, al treball, argumentant que així assumeixen valors de responsabilitat, autonomia i constància per poder sobreviure i acceptar sacrificis. Consideren que el treball és una formació per a la vida, una escola per a l’existència present i futura, que és una part important de la socialització dels nens en el seu àmbit. És la via ràpida per transmetre coneixements de la seva capacitat laboral sobre àmbit socioeconòmic del lloc i que forma part del procés d’aprendre a treballar i adaptar-se a les regles de relacions socials i participatives.