Exposicions formidables

Hem tingut el privilegi de visitar dues exposicions formidables guiats pels seus autors. A l’admiració de les obres s’hi sumen explicacions que accentuen l’impacte estètic i la càlida presència dels companys de travessies sensibles i emotives, també partícips del relat, també impressionats i agraïts per l’altíssima qualitat artística i humana dels artífexs.

Sergi Mas i el seu entorn, dividida en quatre àmbits temàtics, presenta un recorregut divers i unitari. La primera fascinació per Andorra, tangible a l’emblemàtica talla de Sant Cristòfol (afaiçonada en col·laboració amb Bonaventura Naudi) i a la delicada aquarel·la Aixovall, entre d’altres. La vinculació afectiva a la gent i als paratges lauredians, tan ben representada a l’oli Diada de Canòlich i al tríptic de pintura al tremp d’ou El tabac a Aixovall. L’enaltiment de la cultura popular en escenes poblades d’éssers reals i llegendaris que desemboquen al magnífic retaule Microcosmos, observat en silenci reverencial fins que el Sergi, assegut en una cadira que potser va dissenyar ell mateix, ens fa riure fent comentaris irreverents i ens diu que va tenir la sensació que allà havia fregat l’aspiració a l’essència poètica. I la imaginació, l’humor i el sentit crític omnipresents, evidents a la triple vista des de la talaia on ara sojorna el mestre. A llevant, l’aurora il·lumina un paisatge malmès en què la vegetació recupera terreny; al centre, la lluna espera el capvespre, i a ponent, un núvol contrabandista somia un globus aerostàtic que li permeti superar volant la muntanya feréstega.

Felicitacions a les entitats i als particulars que han fet possible aquesta meravella, visitable fins al 30 de desembre a la Sala Sergi Mas de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, especialment als comissaris: Anna Mangot, Roger Mas i Maria Teresa Rodrigo. I als promotors de la mostra Quatre replans, d’Alfons Valdés, oberta fins demà a l’escala de L’Estudi d’Ordino, especialment a Rosa Mujal.

Alfons Valdés és deixeble de Sergi Mas. Va aprendre d’ell tècniques i usos que han conformat la seva trajectòria creativa. I tots dos comparteixen dèries etnogràfiques i l’amor incondicional al país. Ens acull a la planta baixa de la jovenesa, quan desconeixia els colors de les estacions que va descobrir aquí: blaus, grocs, verds… Contemplem teles matèriques i construccions abstractes en l’ascensió des de la foscor interior i en el descens des de la llum cíclica dels astres. Impulsos vitals, energies còsmiques, objectes transformats en peces metafòriques, configuracions d’entorns naturals: la força de les aigües i dels meteors, nits estrellades, síntesis de cims i valls. L’Alfons s’atura de tant en tant i ens conta la troballa inesperada d’un detall insòlit en un quadre acabat, el significat d’una pinzellada casual, la màgia d’un moment copsat arran de l’eternitat sublimada.