Expulsades també per les xarxes

Internet se’ns presentava no fa gaires anys com una eina per donar veu als desafavorits de les societats, les minories, persones objecte de discriminació racial o de gènere. Aquesta visió utòpica d’un instrument que vindria a revolucionar tots els àmbits de les nostres vides es va esvair a mesura que s’ampliava i consolidava la seva utilització. Amb el temps hem pogut constatar que al món virtual es reprodueixen les mateixes discriminacions i violències existents a la societat. Avui ja és un fet que les xarxes socials han esdevingut un territori hostil (un més d’entre tants altres) per a les dones. A les eleccions britàniques va transcendir que hi havia hagut dones que havien renunciat a continuar amb la seva carrera política per l’assetjament que patien en aquest àmbit. Ho diuen les dades recollides per diferents institucions (l’Institut de la premsa internacional n’és una): la meitat de la població és també expulsada d’aquest espai públic, allà on et fas un nom que t’obrirà tantes portes. Burles, difamacions, agressions verbals i amenaces circulen per internet impunement per traslladar-se després a la vida real, generant una nova situació discriminatòria vers les dones. No és en va el que va viure Daphne Caruana Galizia, la periodista maltesa que abans de ser assassinada per fer la seva feina l’any 2017 va ser víctima d’assetjament a través de la xarxa. La nostra societat no es pot permetre fer la vista grossa a una realitat que atempta contra drets fonamentals. Avui, doncs, ja que arreu del món hi ha un debat obert sobre la regulació o no de les xarxes socials, cal posar aquests fets a sobre de la balança i oferir-hi mesures i solucions. És clar que regular comporta riscos (pot arribar a suposar censura) però les normes també són necessàries quan els drets d’una part de la població desapareixen.