Acabo de tornar del metge i m’ha renyat per no fer una activitat més enllà de la feina. Abans de treballar sí que en feia, anava a ballar flamenc, però per incompatibilitat d’horaris ho vaig haver de deixar. De moment no vull apuntar-me a res, no sigui cas que a partir de Meritxell els meus horaris s’allarguin més. Algú podria pensar: i els caps de setmana? Doncs els caps de setmana sí que faig una cosa que no té res a veure amb la feina, però sí amb escriure. Total, que passo tota la setmana teclejant davant la pantalla de l’ordinador.
N’hi ha d’altres que tenen horaris pitjors que els meus, i no es poden permetre el luxe de tenir una activitat complementària. Estic pensant en el sector de l’hostaleria, per exemple, que acaben tan cansats que amb prou feines arriben al llit. I és que hi ha fets que molta gent veu com quelcom quotidià i per a altres és un luxe. És un luxe perquè han de treballar moltes hores, amb el desgast físic i mental que comporta, després han de portar la casa, cosa que es complica en funció de quantes criatures tinguin, i en acabat ho han de preparar tot per a l’endemà.
I tot això pensant que puguis trobar oferta a Andorra d’aquella extraescolar a la qual et vols apuntar, que és el que em passa a mi: del que vull fer no n’hi ha, o hi ha un succedani que em surt per un ull de la cara. Així que, amb l’estalvi com a objectiu, em faig petiteta petiteta i al final no m’apunto a res. Ni a ballar zumba als Serradells. Perquè, fins i tot per anar als Serradells he de dependre d’algú, sigui un familiar, sigui el conductor del clípol comunal... La qüestió, que passa el temps i la Tatiana encara no s’ha apuntat a res. I per això l’han renyat.
