Fa un any que va començar tot

Aquesta setmana ha fet un any del primer cas detectat de la Covid-19 a Andorra, i la setmana vinent, la vigília del dia de la Constitució, farà un any que es varen implantar unes, primeres i dures, restriccions que van aturar completament el nostre país i gairebé mig món durant unes quantes setmanes, i de les quals encara no n’hem pogut acabar de sortir del tot.

Tots anhelem la vella normalitat, una normalitat on no hi havia restriccions, on no havíem de sortir al carrer amb mascareta, on ens podíem abraçar, donar la mà o fer petons lliurement sense por a contagiar o a ser contagiats, i on el nostre país estava ple de turistes, turistes que omplien les pistes d’esquí, les botigues, els hotels, els bars i restaurants... Turisme és sinònim que l’economia andorrana funciona, tot i que l’experiència d’aquesta pandèmia, i la consegüent tancada de fronteres dels nostres països veïns, ens hauria de fer reflexionar a tots sobre l’evolució del model productiu que volem per als pròxims anys i dècades.

Ha estat un any molt dur per a molta gent de casa nostra. Ha estat un any molt dur per a moltes famílies del nostre país que han perdut éssers estimats. Ha estat un any molt dur per a molts dels nostres joves que estan a la flor de la vida i que no estan podent gaudir de la joventut tal com la majoria de nosaltres la va poder viure. I ha estat un any molt dur per a molts empresaris, autònoms i treballadors que han vist alterada la seva economia, els seus projectes empresarials i els seus negocis.

El primer que m’agradaria destacar i agrair és la professionalitat, la lluita i el sacrifici que el nostre personal sanitari ha realitzat, i segueix realitzant, pel nostre benestar, igual que tots els cossos especials del país i tota aquella gent que des de les primeres setmanes de la pandèmia ha estat a primera línia de foc per ajudar-nos o fer-nos la vida més fàcil en un moment molt crític i de grans incerteses.
Encara que a molts els pugui sobtar, la rivalitat política no té perquè no anar lligada a la gratitud. Vull agrair la feina i la dedicació que han tingut els membres del Govern d’Andorra, particularment les primeres setmanes i mesos de la pandèmia. Sé que van ser moments difícils per al cap de Govern i per a tot el seu Consell de ministres. Per això, com a cap de l’oposició em vaig posar al servei del cap de Govern per treballar conjuntament pel bé del nostre país. Malauradament, només ho vàrem poder aconseguir en la primera Llei Òmnibus. Així i tot, des del grup parlamentari socialdemòcrata estem sempre disposats a posar-nos per treballar plegats per afrontar el present i per planificar el futur d’Andorra.

Andorra és, desgraciadament, un dels països en els quals la pandèmia està causant majors i més grans impactes: som un dels països del món amb un major nombre de defuncions per cada cent mil habitants i també en nombre de casos positius; som també un país en què la Covid causarà un major impacte sobre el PIB i sobre el dèficit i el deute públic; i de moment l’any 2021 tampoc està portant gaires millors notícies, amb una vacunació en la qual estem de nou a la cua i a un ritme molt inferior al previst i anunciat. De tot això, quan tot passi, que passarà més d’hora o més tard, no hauríem de deixar d’aprendre les corresponents lliçons.

Per acabar, no voldria fer-ho de cap altra manera que no sigui en un to positiu i d’esperança. Estic convençut que més aviat que tard arribarà el que tots portem un any esperant: la sortida i el retrobament amb els vells costums, les velles formes de fer i la normalitat econòmica, social, familiar, amb els amics, les competicions esportives, els actes culturals i tot allò del que aquest darrer any no hem pogut gaudir.