Diari digital d'Andorra Bondia

Facebook i les ramificacions




Sé que hi deu haver qui pensa que passar-se moltes hores al dia a Facebook és una pèrdua de temps. Jo sóc de l’opinió que és al contrari. I això no vol dir que no pensi, també, que val la pena passar-se molts altres moments fent moltíssimes altres activitats: llegint llibres, escrivint, fent esport, mirant la tele, passejant, cuinant, etcètera. Cadascú que confegeixi la seva llista personal. Proposo, però, que a mi Facebook em proporciona plaers i possibilitats que no m’havia aportat mai cap altra xarxa social, eina o aplicació. El fet de poder triar la llista de les teves amistats fa que t’obris als gustos d’una gran diversitat de persones interessants. Una diversitat de gent que obre un ventall inimaginable de possibilitats i ramificacions davant teu. Sí, ho sé: tota part solana conté la seva obaga. Parlem al mateix temps d’un món que gairebé tendeix al vertigen, a seguir el corrent per no caure, a l’autofagocitosi...
Però si el saps aprofitar, és un univers d’oportunitats inesgotables. Només un exemple representatiu: enmig de l’allau d’articles, acudits, il·lustracions, gifs, llibres, memes, fotos, quadres, vídeos, etc. apareix el tresor. Un projecte anomenat Blue Mountain Project i subtitulat «Historic Avant-Garde Periodical for Digital Research», l’objectiu del qual −obra conjunta de bibliotecaris, curadors i investigadors d’humanitats digitals− és crear un repositori digital de lliure accés de textos importants i rars que encarnen tant la crònica com l’aparició de la modernitat cultural a Occident. Sobre la base de les excepcionals col·leccions de la Universitat de Princeton, el projecte Blue Mountain conforma una col·lecció d’investigació temàtica digital sobre revistes d’art, música i literatura publicades entre 1848 −l’any de les revolucions europees− i el 1923 −límit funcional per a obres que es presumeixen de domini públic.
No us imagineu quina mina! Hi faig alguna cerca temptativa: Döblin, Macedonio, Girondo, Borges, Gómez de la Serna... I aquí em quedo. Precisament: la troballa d’un text fantàstic de Ramon Gómez de la Serna titulat ¡Cien sobres! i que localitzo inicialment en versió anglesa a la revista Broom de maig de 1922. Estirant del fil, en trobo la versió original. I arran d’una cerca paral·lela, descobreixo un quadre extraordinari anomenat La muerta viva que havia estat propietat de Gómez de la Serna −i que em fa pensar immediatament en l’escultura The Anatomy of an Angel de Damien Hirst. Aquest quadre anònim em mena a una versió que en va fer David Vela i en el qual la dona ha estat substituïda per Gómez de la Serna. Per fi (és una manera de dir), quan miro d’informar-me de qui és el tal Vela per demanar-li permís per reproduir la seva il·lustració en un blog, m’adono que ja el coneixia. No a ell, sinó una obra seva: aquella tan famosa −i ara m’assabento que també premiada− en què Picasso i Dalí pinten un ou al natural. La versió del quadre de l’un és un cub. La de l’altre un ou ferrat elàstic que penja d’una branca. Etcètera.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte