Facin joc

A la gairebé inèdita avinguda de la Borda Nova, traçada just per sobre les obres que es fan entre la rotonda de la Comella i l’estació d’autobusos, o el que seria el mateix, al llindar de l’avinguda de Tarragona, han decidit instal·lar-hi un parell de finestres. Les podem localitzar enmig del parament metàl·lic que encercla el gruix de l’obra.  Com que aquest impedia qualsevol visualització del que es feia en el seu interior, s’han creat perquè els passavolants puguin tafanejar com creixen els edificis. Fent cas del tòpic, es podria dir que són una mena del paradís del jubilat, i més d’un matí s’hi pot observar tot d’homes quedant-s’hi a badar. En cas que no hi siguin sols, no és d’estranyar que acabin per comentar la jugada amb gran afició. Com si el poc que els deixen veure els desvetlles el cap d’obra que porten dins. Un títol que sembla ser que, sovint, s’atorga alhora que la Carta Magna. 
Desconec de qui ha estat la pensada, però cal reconèixer que és meditada. Les novetats i els misteris acostumen a fer-nos salivar i la possibilitat de mirar, encara que sigui de manera limitada, esdevé irresistible per al primat que tots portem dins. Només cal escoltar com ens creix la curiositat a mesura que observem els canvis en la fisonomia de l’edifici que abans acollia el Punt de Trobada. Clar que si per una banda la curiositat ens venç, hom es demana si tot aquest enrenou ens farà oblidar fàcilment el nom del vell edifici. Els usuaris de  certa edat, continuarem anomenant-lo el Punt o els nous propietaris aconseguiran uns canvis tan prodigiosos que faran que aquest nom s’oblidi en un tres i no res? Per tal d’afegir un xic de salsa al debat no és difícil constatar com ens resistim a segons quins canvis. Encara podem trobar-nos algun taral·lirot que va a comprar al Jumbo –tot i que aquest cas ja gairebé seria digne d’entrar en un museu–. D’altra banda, és habitual quedar al passadís, o davant, de l’Escale com també a l’Andorra 2000. 
I és que ens costa deixar els costums i amb ells els noms que ja s’han fet un racó en l’imaginari popular. Clar que batejar un edifici que ha sorgit del no-res, com podria ser The Tower, tampoc és garantia d’èxit, tot i que ja ha fet molt de camí. Els tres gratacels que s’estan construint a Escaldes estan canviant el paisatge d’un dia per un altre de manera prominent. Donades les seves dimensions és del tot impossible que ens passin desapercebuts. Gairebé es pot palpar el seu creixement i sense ni adonar-nos-en, els veïns, els futurs usuaris i els turistes ens anem adaptant a aquesta nova silueta –o skyline, per als que els prefereixen els anglicismes– del paisatge andorrà.
En tot cas el nomenclàtor del país es mou i ens queda poc per saber si un anglicisme tan respectable com ara, The Tower, entra a formar part de l’imaginari col·lectiu o si per contra es bateja amb un altre nom més popular.
Place your bets!