Fa uns dies vam poder assistir a una acció gairebé inèdita per aquestes nostres contrades: un polític va tenir la valentia de fer autocrítica de la gestió portada a terme. Va ser dimarts, durant la celebració del dia de la patrona de la policia, Santa Maria Auxiliadora. En aquest acte, el titular d’Interior, Xavier Espot, va reconèixer que la reforma dels complements de jubilació, tot i ser necessària, “s’hauria pogut fer millor”, i que no se sentia satisfet del “procés de diàleg i de comunicació”. Un gest com aquest es veu en molt comptades ocasions no només aquí, sinó també a la majoria de països anomenats democràtics. I és que habitualment, després de guanyar unes eleccions, els polítics es consideren legitimats per prendre qualsevol iniciativa que estimin oportuna, sense preocupar-se massa d’escoltar opinions que poden ser divergents a la seva. En general, siguin d’un o altre partit, i en major o menor mesura, es creuen en possessió de la veritat absoluta i no s’adonen que, quan estan desenvolupant una responsabilitat, no només representen els seus votants, sinó el conjunt de la societat. Així doncs, el primer pas per poder rectificar o, com a mínim, intentar fer-ho millor la propera vegada és admetre que no tot es fa de manera modèlica. Malauradament, en aquest cas, el mal que es va poder fer al cos de policia, per la marxa d’alguns dels efectius humans amb més experiència que s’ha produït com a conseqüència del nou model de jubilació, ja està fet. Benvingut sigui, però, aquest senyal inusual si pot obrir la porta a una major acceptació de postulats que no siguin els propis.
