La redacció del projecte de llei d’ocupació, que el Govern ja té pràcticament a punt, s’hauria de veure com una bona oportunitat per intentar donar un impuls a la formació. L’objectiu que es busca és donar més força a les formacions que ja s’imparteixen per millorar les possibilitats de les persones inscrites al Servei d’Ocupació de trobar feina. I és que es dona la paradoxa, segons es va explicar ala presentació del text, que fins i tot alguns cursos no s’hagin pogut fer per falta d’inscrits, com va ser el cas del d’un d’ajudant de cambrer. Això em porta a pensar que al cap i la fi no s’ha de veure tan estrany que vagis a un establiment i no trobis cap besllum de professionalitat. És el que em va passar personalment en una ocasió quan, en un molt cèntric i concorregut restaurant de l’avinguda Meritxell, no van saber portar-me una clara (!) en condicions. I això que després em van cobrar fins i tot un euro i escaig pel servei! Vergonyós! Que no ens trobem fàcilment situacions com aquesta hauria de ser fins i tot un objectiu nacional primordial per a un país com el nostre que viu del turisme. Potser perquè no es produeixin casos d’atenció deficient algunes formacions haurien de ser fins i tot obligatoris, per exemple quan algú vol vol er per primera vegada a una activitat en què no té cap tipus d’experiència. La manca d’una bona formació dels treballadors és una realitat avui dia al teixit productiu del país perquè no s’hi ha posat suficient èmfasi fins ara, i només podrà anar canviant lentament. Alguns passos ja s’han anat fent, però queden molt més per tirar endavant.
