Recentment, un representant de la multinacional Microsoft va afirmar a Andorra que la seguretat i la intel·ligència artificial constitueixen dos grans reptes tecnològics del futur. També –i ho afegeixo jo– són dues especialitats informàtiques que requereixen programadors, i d’un cert nivell, per a la realització de les aplicacions corresponents. Per dir-ho suaument, presenten un nivell de dificultat considerablement superior a la programació d’aplicacions de gestió.

Però cal dir que fins i tot en una activitat tan mundana com la programació comercial, també es necessiten programadors. Les aplicacions pròpiament de gestió, que controlen els processos i els fluxos interns de dades de l’empresa –el que anomenaríem de back office–, necessiten ser elaborades o, si mes no, adaptades als requeriments concrets del client. Les empreses d’Andorra poden tenir necessitats diferents de les dels països veïns, i un programari genèric pot no satisfer-les plenament. A més, les noves modes de comunicació amb el client –a través de planes web riques o d’aplicacions per al mòbil– avui en dia impliquen una certa quantitat de programació, per exemple amb el llenguatge JavaScript.

Davant d’aquesta necessitat, ens trobem amb la dura realitat. Segons em comenten companys que treballen en aquest sector d’activitat, les empreses d’informàtica solen poder localitzar administradors de sistemes amb més facilitat, persones que –simplificant una mica– han d’instal·lar i emprar programari escrit per altres. Però, em diuen, cada vegada costa més trobar programadors.

No m’ha quedat gens clar el motiu pel qual la cosa hagi de ser així. Tradicionalment, la programació ha estat una de les portes d’entrada de l’ofici d’informàtic. Em consta que se segueix ensenyant a les universitats i que, de fet, continua essent un dels eixos principals de qualsevol carrera en informàtica. Però, pel motiu que sigui, una part important dels estudiants decideixen especialitzar-se més aviat en sistemes, en un moment donat de la seva trajectòria.

Hi poden haver diferents motius per aquest fet. A partir d’un cert nivell de complexitat, la realització de programari pot esdevenir prou enrevessat, i més avui en dia amb la multiplicació dels llenguatges. Estem ja lluny dels dies del trio Cobol, Fortran i Basic. Un altre factor pot ser que la programació es veu com una via amb poques perspectives d’evolució de la carrera: un programador pot esdevenir analista-programador, però en empreses petites i mitjanes la figura d’enginyer del programari encara és poc conegut i valorat.

Tot i això, animaria qualsevol persona que es volgués dedicar a la informàtica a investigar la programació. A vegades, pot semblar un art arcà, proper a la màgia negra. Però també té un costat força creatiu, gairebé gosaria dir que artístic.