"No podemos caminar/ con hambre bajo el sol,/ Danos siempre el mismo pan:/ tu cuerpo y, sangre, Señor" (Hambre de Dios. Juan Antonio Espinosa).
Avui m'agradaria reflexionar sobre el significat de "tenir fam de Déu". La fam espiritual és la necessitat que emergeix des del més profund del nostre ésser i que ens porta a buscar Déu, a apropar-nos a Ell i a desitjar conèixer-lo cada dia una mica més.
A l'Antic Testament, Déu, sentint el clam del seu poble, alimentà els israelites durant els quaranta anys que durà la travessia pel desert. Els envià el mannà. Aquest aliment, que queia del cel i es posava sobre terra, era segons el relat del Gènesi: "Petit com el gebre, blanc, com llavor de coriandre, i dolç com fulles amb mel".
El mannà era un aliment perible que s'havia de recollir cada matí abans que el sol no el descompongués. Era un aliment sobrenatural, que apuntava a Crist com la font de vida eterna que ens nodreix i ens guareix. Ell és el nostre aliment espiritual, el Pa de Vida perdurable, que alimenta tota la humanitat.
Com el mannà que es recollia cada dia, també hem d’anar nodrint diàriament l’esperit. Cal renovar la nostra fe i no viure només d'experiències o records del passat. Hem de seguir l'impuls de l'Esperit que ens anima i incita a continuar caminant, a continuar avançant en el camí de la fe.
Ens podem preguntar on podem trobar l'aliment espiritual: fonamentalment, a l'Eucaristia, on Jesús ens forneix amb la seva paraula i amb el seu Pa de Vida. Se'ns lliura Ell mateix i ens ofereix el seu cos perquè habiti en nosaltres.  "L'Eucaristia és la resposta de Déu a la fam més profunda del cor humà, a la fam de vida veritable: Crist mateix és realment enmig nostre per nodrir-nos, consolar-nos i sostenir-nos en el camí", diu el Papa. A més, hi ha altres aliments, com la pregària, els altres sagraments, la lectura de llibres espirituals… També, el silenci, la natura i la quietud ens apropen a Déu.
Com es manifesta la fam espiritual? Tenim fam de Déu quan, cada dia, sentim la necessitat de disposar de temps de meditació, en silenci, per trobar Déu dins nostre. Quan permetem que entri a la nostra vida. Reconec que necessito aquest temps diari de desconnexió del món i connexió amb Déu perquè tinc fam espiritual i Déu és el meu aliment. Com Jesús digué: "La vida de l’home no depèn només del pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu" (Mt 4,4).
L'aliment espiritual ens renova i purifica. En sentir gana i set de Déu, Ell es va revelant però la nostra set va creixent. Déu ens satisfà, però alhora, incrementa la nostra fam i set per Ell. 
Coneixem més Déu, quan deixem que habiti en nosaltres. Un cop Déu entra a la teva vida, la transforma i ho veus tot des d'una altra perspectiva: les coses que “aparentment” cerca el món per ser feliç, les coses efímeres, deixen de tenir tanta importància i Déu ocupa el centre de la teva vida. Jesús digué: "Jo soc el pa de vida: qui ve a mi, no passarà fam i qui creu en mi, no tindrà mai set" (Jn 6,35).
A vegades no tenim fam de Déu perquè estem plens o saturats i així, és difícil tenir-ne. Si estem saciats de coses materials i de nosaltres mateixos, del nostre ego, no deixem espai a Déu. A més, l'esperit corre el risc de “refredar-se” amb tants estímuls externs que ens poden allunyar d’Ell. 
També podem tenir desig de Déu sense saber-ho. Les persones tenim gravat dins nostre l'anhel de la vida veritable. Com diu el papa Lleó, sentim que sempre ens manca alguna cosa perquè "no hem estat creats per a la mancança, sinó per a la plenitud, per gaudir de la vida i de la vida en abundància".
"Dame hambre de ti / Deja que mis labios lo digan / Dame hambre de Ti / De tu verdad para vivirla./ Dame hambre de Ti./ De tu palabra bendita./ De tu cuerpo y tu sangre./ De tu vida divina" (Hambre de Ti, Siloé).