Poques són les veus de condemna a la violència racista que una munió de nazis va exercir dissabte passat a Charlottesville, als Estats Units. Massa poques per l’abast d’aquesta exhibició de força, que va deixar una vintena de ferits i una dona, Heather Heyer, assassinada. No hem sentit líders polítics, ni religiosos ni de cap altra mena desaprovar amb contundència l’odi que van exhibir els anomenats supremacistes blancs i el seu discurs xenòfob i antisemita acompanyat de proclames nazis, com “Sang i terra”, i salutacions al líder al crit de “Heil Trump”. Fins i tot s’ha arribat a presentar els fets com una batussa entre dos bàndols, tots dos dolents. Potser és hora que ens plantegem de quina part estem. De la convivència o del fanatisme i el terror. D’un món que respecta els drets humans, la diversitat i dona la mà als més dèbils o d’un altre que instaura la llei del més fort i que no accepta discrepàncies. Es tracta de la vida o de la mort. I en això no hi valen mitges tintes. Sabem que l’atemptat de Charlottesville té incidència a casa nostra tenint en compte el lloc on va succeir, els Estats Units, referent cultural. Per aquest motiu cal que els poders públics prenguin partit i deslegitimin aquells que no saben què és la raó i el respecte. Que diguin alt i clar: això no té cabuda en cap societat democràtica. Que no cometin els mateixos errors del passat, quan van deixar fer el monstre tan gros que al final se’ls va menjar. Ara que poden els demanem que actuïn.