Fangoria, l’opció correcta

Llegeixo l’escrit d’opinió de l’Hèctor Mas, cineasta, en referència al concert de Fangoria que va tenir lloc el dissabte dia 6 d’agost a la plaça Guillemó d’Andorra la Vella, dins dels actes programats pel Comú d’Andorra la Vella en el marc de la festa major de la capital, i no em puc estar d’aportar uns elements de reflexió a l’entorn del seu escrit perquè si més no serveixin per puntualitzar i aclarir alguns punts que al meu entendre són importants, i de què cal que els ciutadans d’Andorra la Vella estiguin al corrent.

No tinc cap dubte que en qüestió de gustos artístics cada u té l’absoluta llibertat per manifestar-se lliurement, només faltaria. Per això, respecto profundament aquelles persones que no veuen adequada la programació d’un concert d’aquesta representant del moviment contracultural dels anys 80 del segle passat, conegut com a Movida Madrileña, impulsat per l’aleshores alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván. Des d’un punt de vista artístic i des d’un punt de vista comercial –és a dir, si l’esdeveniment serà capaç o no d’oferir un espectacle de qualitat i que alhora atregui una quantitat de públic suficient per cobrir les expectatives–, al meu parer el concert de Fangoria ha complert amb escreix les expectatives que ens havíem proposat. La prova són les quasi 4.000 persones que hi van assistir.

Vull fer un especial esment de l’apartat de la seguretat del públic, al qual també fa referència l’Hèctor Mas.

Per a l’organització d’un esdeveniment social o cultural a l’aire lliure que tingui la previsió d’acollir un nombre elevat de públic, la normativa vigent obliga tant les administracions públiques com el sector privat a realitzar un projecte de seguretat industrial i a presentar-lo a l’òrgan competent per validar-lo.

Aquest projecte, que valora els diferents ítems relatius a la seguretat de les instal·lacions, com per exemple la instal·lació elèctrica, l’aforament màxim permès, la viabilitat de les infraestructures i escenaris, les vies d’evacuació i les mesures preventives per al risc d’incendi, ha d’estar fet i certificat per una empresa d’enginyeria homologada, que és qui ho tramet al departament d’Indústria perquè sigui aprovat.

El Comú d’Andorra la Vella, com no pot ser d’una altra manera, ha complert la normativa vigent. Per tant, puc entendre que un pot tenir una sensació d’inseguretat en algun moment donat atès el gran nombre de persones assistents, però en cap cas es correspon amb la realitat, ja que aquesta havia estat sobradament contrastada pels corresponents tècnics homologats.

On sí que coincideixo amb l’Hèctor és en la qüestió de l’acústica del concert. Certament, la música únicament se sentia amb qualitat des de la part central de la plaça, i a mesura que te n’allunyaves anava perdent claredat. Sobre aquest aspecte, des de l’organització ja vam fer arribar les queixes corresponents a l’equip tècnic de l’artista.

Per acabar, i per respondre a la pregunta que ens planteja l’Hèctor sobre l’opció correcta de programar un concert de Fangoria. Des del punt de vista d’un programador cultural, efectivament era una oportunitat poder realitzar aquest concert, perquè s’ajuntaven diferents factors que feien preveure que l’esdeveniment seria un èxit rotund: per una banda la mateixa figura de l’artista, que representa una generació molt àmplia de persones vist que la seva presència mediàtica continua molt vigent tot i representar un moviment cultural dels anys 80, i per una altra banda, i per mi molt determinant, la realització del concert en un medi obert, cèntric i acollidor com és una plaça pública. Tot i que de cara a properes edicions haurem de corregir i millorar alguns aspectes concrets de l’organització interna, la plaça Guillemó és un lloc idoni per promoure una festa major més popular i més participativa.