Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Professor

 

 

Fashion victims




La història n’està plena, d’episodis de gent que ha caigut víctima de l’afició desmesurada per un determinat estil o marca de moda. Com si la cosa fos tan fàcil, n’hi ha que en aquesta tessitura distingeixen entre models de bon o mal gust, tot oblidant que es tracta de conceptes relatius. M’explico: podeu visualitzar un moment, svp, alguna Kardashian, d’aquelles tan riques i amb tants seguidors? Veieu a què em refereixo?
Del que no acostuma a parlar-se gaire és dels autèntics màrtirs, de les real fashion victims anònimes que viuen, cauen malaltes i peten perquè altres puguin lluir fins allà on els ho permetin els seus encants. Cada vegada es critica més el paper de la indústria tèxtil i les grans marques en l’explotació laboral de diversos col·lectius arreu del planeta, però aquest no és pas un fenomen inaudit. Un dels casos més cèlebres a la literatura i la cultura popular és el barretaire boig d’Alícia al país de les meravelles. L’il·lustre artesà funciona a la perfecció com a paradigma d’un nombre significatiu de companys de gremi en època victoriana que emmalaltien, embogien o acabaven suïcidant-se. Ho feien enverinats per les solucions de mercuri i àcid nítric emprades en el raspallat i tractament de pells utilitzades per fer els bombins o els top hats tan en voga aleshores. És famós també el cas d’una jove costurera de vint anys que va morir després de passar-se un dia seguit cosint vestits de ball destinats a una festa en honor de la princesa de Gal·les. A més hi havia els pelleters, en general, que tendien a palmar-la a conseqüència de dolències respiratòries provocades, entre d’altres, per l’àntrax, polissó habitual al pelatge dels animals. O grups de soldats que cascaven a causa de l’ús de brotxes d’afaitar elaborades amb pèl de cavall asiàtic infectat. Ara bé, si tornem a les víctimes de la moda en el sentit modern del sintagma, ningú no tindrà mai res a fer contra el líder demòcrata nord-americà (i pseudobolivarià, per a alguns) Bernie Sanders i les manyoples que duia a la cerimònia d’investidura del president Joe Biden. Bé: Sanders no va ser un dany col·lateral de cap tendència, stricto sensu, sinó del dubtós criteri de la mare dels seus fills, que és qui va perpetrar el ja celebèrrim parell de guants.
Sense moure’ns de lloc, als EUA hi ha un altre exemple que recorda l’emperador que, narcisista perdut, va refusar treure’s el nou vestit, posant-se en evidència –i en boles– davant de tothom. Com el ridícul monarca del conte, Donald Trump gaudeix del moment –se n’ha sortit per ben poc, del segon impeachment– inhalant els vapors tòxics de la seva indumentària inexistent mentre converteix el món en veritable damnificat dels seus deliris i mal gust.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic