Crec que ningú pot discutir la importància estratègica que té FEDA per a Andorra. La companyia és el pilar bàsic de la política energètica, clau per al funcionament de qualsevol país. Garantir un accés segur a l’electricitat és, sense cap mena de dubte, quelcom d’una importància cabdal per a qualsevol economia moderna. Parlem, per tant, d’una empresa que hauria de ser un model de gestió. La realitat, però, dista molt de ser aquesta.

Alguna cosa està passant a FEDA. I no és gens positiva. Els llums d’alarma han d’estar encesos al màxim, per molt que el Govern de Demòcrates per Andorra (DA), com en altres àmbits, s’entesti a negar la realitat i l’evidència intentant posar una cortina de fum per justificar que no s’actuï i es busquin solucions. És clar que, molt em temo, en aquest cas no hi ha gaire interès perquè són uns “problemes”, entre cometes, buscats. Voluntaris perquè són fruit de determinades decisions amb objectius clars que, però, en cap cas responen al bé comú.

Els símptomes d’aquests problemes són clars, malgrat la negació –ja habitual– que surt des de les files taronja. Un primer el trobem en un informe de clima laboral contundent. A qualsevol altra empresa –fos pública o privada– les dades que se n’extreuen forçarien a reflexions profundes que, però, no veiem a FEDA. Més de la meitat dels treballadors de la plantilla van parlar sense embuts de mala gestió, de malbaratament de recursos o d’instruccions poc clares per part dels òrgans directius. Devastador... El resultat ha generat inquietud no només al PS sinó a altres grups de l’oposició, com demostren les preguntes o demandes d’informació fetes. No sembla, però, que ho hagi fet en el si del Govern.

Una altra circumstància que hauria de preocupar FEDA és l’evolució de les direccions i llocs de responsabilitat que s’ha viscut des que DA va arribar al poder. Una evolució clarament a l’alça: càrrecs i subcàrrecs o, en alguns casos també, complements salarials de responsabilitat.

No deixa de ser un exemple més, tot i que potser un dels més descarats del que pot succeir quan DA posa en marxa la seva oficina de col·locació, que és, malauradament, massa habitual, ja que també es pot veure en altres organismes, ja sigui dins del mateix Govern com en entitats públiques. Càrrecs i subcàrrecs no necessaris o bé repartiments de complements, tot per acontentar persones i famílies i garantir-se el seu suport electoral. Això sí, és clar, la factura la paguem tots i es perjudica l’interès general i les finances públiques.

La situació a FEDA ja és ara greu i exigeix, per molt que el Govern ho negui, actuacions immediates i decidides. Cal canviar el rumb de forma important o, en cas contrari, ens arrisquem que el funcionament d’una empresa clau per a Andorra vagi a pitjor, amb els riscos enormes que això comportaria per al teixit econòmic del Principat. Calen decisions fermes i, evidentment, posar fi a certes formes de fer que no responen a l’interès general ni al de la companyia sinó a determinats moviments de fils per garantir resultats electorals futurs.

Un darrer apunt: vist el que està passant a FEDA i la mala gestió pública que s’està fent en moltes altres entitats i en el mateix Govern, seria realment interessant –al meu entendre fins i tot obligatori– que altres entitats públiques, ja sigui de l’administració com les parapúbliques, es plantegessin de forma extremadament seriosa la realització d’estudis similars, que permetessin saber si situacions com les que es viuen a la companyia energètica es repeteixen a altres organismes, sigui a la mateixa administració o a organismes vinculats. Molt ens temem que aquestes formes de fer (complements salarials o increments de sou a base de nomenaments amb nous càrrecs o subcàrrecs la necessitat dels quals és més aviat dubtosa) no són exclusives de FEDA sinó que, per converses i trobades que hem pogut tenir amb persones que ho viuen dia a dia, es poden haver convertit en quelcom habitual dins de l’estratègia taronja de recerca a qualsevol preu (sobretot per a l’erari públic) de suports de cara a futures conteses electorals.

Per tant proposem, i ho proposarem en el proper debat d’orientació política, que almenys al SAAS, a CTRASA, a la CASS i en molts dels ministeris es facin estudis de caràcter similar que ens permetin conèixer de quina manera és gestionada o, millor dit, de quina mala manera és gestionada l’activitat pública per l’actual Govern.