Com que allò de la ficció ho porto més o menys bé, em permetré fer una reflexió fictícia, arran del tema subvencions. De com s’han repartit les subvencions culturals ja en parlaré (o potser no) en una altra ocasió; podem treure escrits de qualsevol any que ens serviran igualment. Poc canvi en les sensacions que tenim la majoria dels artistets: tu demana molt, que sempre donen la meitat, a la fi tothom rep alguna cosa, i que ningú mira a fons: donem punts, i que un Excel decideixi...
Però no volia parlar d’això, que només tinc 2.600 caràcters. També han sortit els ajuts a l’esport. La joia de la corona. No dubto de la importància d’aquestes ajudes. No soc esportista d’elit, ni estic dins de cap federació per poder parlar amb propietat, però com deia al principi, faré ficció. Jo entenc que la projecció internacional que dona l’esport en alguns casos és importantíssima. Lleig això de comparar-se, oi? Però, donant voltes a l’estatut de l’artista, volem que estiguem equiparats a altres oficis autònoms, no sigui que algun altre gremi s’emprenyi, aquestes comparacions tampoc són bones.
Una mica de matemàtiques, amb truc, som-hi: a les subvencions culturals s’han atorgat 200.000 euros a 76 propostes. Ja els faig jo el càlcul. Sortim a 2.631 euros per cap. Que no és així, que cada cosa té el seu valor. Les subvencions esportives han repartit 4.600.000 a 41 entitats. Tampoc és lineal, a 104.300 euros per barba.
Evidentment, el pressupost d’ajuts a la cultura no només són les subvencions, també hi ha convenis, festivals, premis, fundacions, i altres inversions necessàries, segur que busquen millorar cada any l’entramat cultural, i estic convençut que des del ministeri sempre hi ha intenció de millorar, espero que les meves línies s’entenguin per on van.
Ara bé, si llegeixo la notícia dels ajuts esportius, es desprèn un interès especial (ajuts per resultats, pujada de l’IPC, ajuts a noves federacions, ajuts per al moment olímpic). Impossible no fer comparacions. És impossible arribar a llocs punters sense aquest suport econòmic. Però la cultura té els mateixos reptes. No volem ser subvencionats vitalicis. Jo, almenys, no. No vull viure cada dia només dels ajuts, hem de fer mèrits per merèixer aquest impuls i per generar una xarxa estable i rendible, aquesta és la meva part del tracte.
No soc qui per dir quan és la quantitat, i segurament mai serà equiparable, però crec que la mera comparació numèrica ja fa certa tristesa. S’imaginen tirar endavant un projecte que lluiti per ser excel·lent, que lluiti internacionalment, que cerqui ser el número 1 amb 2.631 euros anuals? Malament.
Em falta informació, segur, i escric des del mal hàbit de comparar. Si estic errat espero correccions i que aquesta ficció sigui ben entesa. Potser hem d’incidir a fer matxs d’improvisació, i ser equip olímpic de teatre.