Quants moments de felicitat tens al dia? Ho has pensat mai? Si és que no, haurem de començar a comptar-los, perquè segur que n’hi ha molts. El dia és llarg i segur que està ple d’instants meravellosos, no només ens passen coses bones el cap de setmana. Hi ha gent, per no dir la gran majoria, que esperen amb moltes ganes el cap de setmana i premerien el botó d’accelerar al que passa de dilluns a dijous. He de dir que jo ja fa anys que vaig sortir d’això (no m’agrada queixar-me del que es queixa tothom). Gaudeixo cada dia al màxim i tant és si és dilluns, dimarts o el dia que sigui. Si esperem que arribi el cap de setmana o les vacances, ens estem perdent una part molt important de la vida. Les vacances llargues estan molt bé, però si no hi fossin, què passaria? 
Avui vull parlar dels instants de felicitat que no tenen cap evidència, moments dels quals no tenim cap testimoni, ni una fotografia ni escrit que hàgim pogut relatar en el nostre quadern de notes. De vegades estem tan preocupats per fer la foto que ens perdem el moment de felicitat i el tallem per immortalitzar-lo. És curiós que mai més tornem a mirar les fotos. Ens gastem un dineral en telèfons intel·ligents, carreguem la galeria de fotografies que no tornem a revisar. Volem el record del moment però, per a què? El record ja viu dins nostre, no necessitem fer fotografies d’absolutament tot el que vivim o veiem. I us ho diu una persona a qui li encanta la fotografia, però ens hem de deixar en pau una estona a nosaltres mateixos! Ara que la Sagrada Família s’ha alçat, quasi, definitivament segur que tothom viatja a Barcelona per fotografiar la culminació d’Antoni Gaudí, però més val gaudir de la joia arquitectònica oi? Més val contemplar les seves formes sinuoses, la llum, els colors dels vitralls, l’arquitectura modernista i mantenir la boca oberta. Gaudir del moment precís i del que sents, perquè tot passa i és irrepetible, cap moment és igual a cap altre. 
L’altre dia estava amb unes amigues i vaig desconnectar tant que ni de fer una foto em vaig recordar, en arribar a casa vaig pensar: “no hem fet cap foto” i de seguida em vaig dir, tant és, la fotografia no hauria  captat ni el tot ni les rialles. El que vull dir és que en el moment en què ho talles tot, pares tothom per atendre el moment fotografia, alguna cosa es perd en el camí. L’instant és tan fugaç que si estàveu al mig d’una conversa important o algú es preparava per dir alguna cosa, pam! El moment s’interromp per la foto o les fotos perquè si no heu quedat bé a la primera, n’hi haurà una segona i fins i tot, tercera. El que sé i vaig aprenent és que la vida només passa una vegada i sent així no tinc ganes de fer postureig en una foto. Tinc ganes de gaudir de la vida, dels moments irrepetibles que passem amb els nostres. Restar importància a l'evidència que volem emmagatzemar i viure, més enllà de la publicació, més enllà de les pantalles, simplement rendir-se a l’experiència de viure amb tots els sentits.