Fem pinya

Cada vespre dels estius, amb els ulls pegats a la finestra de la terrassa, esperava amb il·lusió que la colla castellera d’Altafulla assagés a la plaça. De ben petitona de genolls sobre el banc gaudia d’una posició privilegiada per a observar els moviments, els crits i les comunions de cossos dels membres de la colla per a carregar castells. És i ha estat una d’aquestes passions íntimes i secretes que ens habiten i que atresorem amb força. Una passió d’espectadora i de seguidora empedreïda, ja que reconec que no he tingut mai l’agilitat i la destresa necessàries per formar part d’una colla.

En el món casteller “fer pinya” és el moll de l’os de la colla. Es fa pinya perquè hi ha germanor, il·lusió, voluntat i molta força. De fet, el lema casteller és “Força, Equilibri, Valor i Seny”. Les complicitats han de ser màximes! El treball de disseny de les torres és immens ja que s’han de calcular les posicions, segons el pes de cada membre de la colla, per alinear les pinyes i enfortir les bases. A tall d’exemple, per carregar el Quatre de Nou, la complicitat, el coneixement i la germanor impliquen a tots i cadascun, dels Baixos fins a l’Anxaneta passant pels Segons, els Terços, els Quarts, els Quints, els Sisès, el Dosos i l’Acotxador. Reconec que veure com es carrega i es descarrega un castell em posa la pell de gallina, tot i tenir sempre l’ai al cor per la fragilitat de les torres o per les possibles caigudes.

I sempre, la música de les gralles amb el seu so indiquen les pautes de la torre que es carrega. L’espectador es manté alerta al so de les gralles seques i amb la mirada posada a aquests xiquets i xiquetes, homes i dones que estrenyen els seus braços, cos a cos per fer pujar el castell.

Val a dir que tot i que el 2010 la Unesco va declarar els Castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, atorgant-los així un reconeixement cultural fort i una dimensió internacional, l’arrelament casteller va néixer a Valls als voltants del segle XVII. El mapa casteller es va anar fent extensiu del baix camp fins al Vallès Oriental integrant les comarques interiors del Priorat, les Garrigues fins a l’Anoia i el Bages. L’esperit i el sentiment del “fem pinya” s’ha anat ampliant com a senyal d’identitat indiscutible.

I fa quatre anys, el 2014, va néixer la colla castellera d’Andorra, i, sense falses alabances, celebro el seu entusiasme i el seu esperit de superació.

Confesso que els valors que genera el “fem pinya” em són molt preuats i, penso que es poden aplicar arreu en multitud de fets i d’actes de les nostres societats on s’han de conjuntar la força, l’equilibri, el valor i el seny, amb un esperit de germanor i on el respecte a l’altre és el sòcol.

Com deia Salvador Espriu el 1981 en el poema Nosaltres tots, Castellers: “S’aixequen torres/ en esborrats vestigis/ de mortes danses./ Truquen a portes/ d’oblit. Desempresonen/ llum, ales, aire...”