Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Vanessa Mendoza Cortés

Vanessa Mendoza Cortés

Psicòloga especialista en violències sexuals i presidenta de l'associació Stop Violències.

 

 

Feminista... i de dretes?




És hora de despertar-se. Qüestionar a qui vol confondre i a qui ataca per demanar els nostres drets humans com a dones.
El 18 d’agost passat vaig ser convidada per la SAC (Societat Andorrana de Ciències) a les seves 31a jornades a Prades per fer una conferència. El tema de què és parlava aquest any era el consell general. Vaig triar parlar de les dones i com la seva existència a la vida pública no garanteix necessàriament que avancem en drets.
Van passar moltes coses interessants aquell dia i vull posar l’accent en dues. 
La  primera és la visita del senyor bisbe de la Seu d’Urgell a la jornada de la SAC. Jo ho desconeixia totalment. Cal destacar que minuts abans de començar la meva exposició l’organització va tenir el detall d’anunciar-me que aquest senyor era a Prades, que vindria a  fer-nos una visita i que,  fins i tot, hi havia la possibilitat que entrés al bell mig de la meva exposició i que hauria de parar-la, ja que se l’hauria de saludar i es faria una foto de “família”.  Ràpidament vaig decidir que a la foto no hi sortiria. El que em creava un dilema important era marxar o enfrontar-m’hi.  Marxaria, per una qüestió ètica. No volia boicotejar un acte que no havia organitzat jo, a més, vaig decidir que no era ni el dia ni el lloc de prestar-me a aquell joc tan descarat. Amb tot, va ser molt significatiu el que va dir palplantat a la porta mirant-nos a totes i tots: “Això sembla un parlament i tot”. Que encertada aquesta frase, perquè és ell, en última instància, qui sembla que està governant, qui sembla decidir quins drets tenim o no, no només les dones sinó la resta de persones del país. Mitja Constitució és paper mullat. Amb els nostres impostos directes (foc i lloc, per exemple) i indirectes (IGI, com ara en els productes que comprem al súper), i amb la nostra força de treball estem mantenint aquesta il·lusió de democràcia. No podem continuar deixant que ens prenguin el número d’aquesta manera.
La segona cosa que m’agradaria destacar d’aquell dia és que crec que hi ha una confusió de conceptes. No tinc res en contra d’aquest senyor, el que passa és que ell representa segles d’opressió i genocidi femení, perpetuat al país per la seva organització. És respectable qui segueixi una religió o una altra. El que trobo intolerable és que s’estiguin imposant creences fonamentalistes des de la religió com a eina de manipulació perversa. També ho és que aquest senyor ha amenaçat de posar el país en crisi si l’avortament es legalitza al país. Com tampoc podem tolerar més les persones que es proclamen feministes i són de dretes o centredreta. És molt senzill, hi ha conceptes, maneres de fer i de pensar que no poden anar juntes; ser republicana i monàrquica, ser de dretes i d’esquerres, ser pro-drets humans i conservadora alhora, ser cristià i ateu, ser feminista i de dretes. Quan una persona ajunta qualsevol d’aquests conceptes podem pensar en dues coses, o bé s’està confonent o bé vol confondre la ciutadania per guanyar vots. El feminisme és un moviment que es va construint entre les dones per repensar-se sense el paper tradicional que ens han deixat a la vida privada. No és una moda, és un moviment social que porta segles parlant d’alliberar-se del patriarcat, de l’opressió, d’estar per sota de l’altre, i també parla de cooperació, de respecte, de llibertat, de  sororitat i de drets. Hi ha estudis arreu del món. Hi ha dones pensadores i referents: Simone de Beauvoir, Silvia Federici, Marcela Lagarde, Emma Goldman, Rosi Braidotti i un llarg etcètera.
La dreta, en canvi, segueix la ideologia patriarcal, pot arribar a ser misògina (odiar les dones), parla de la llei del més fort, del neoliberalisme, de privatització, de jerarquia, d’explotació, de competitivitat (sobretot entre les dones), dels rols que han de seguir els homes per ser homes i les dones per ser dones. Hi ha referents, feministes i de dretes? No. Hi ha estudis feministes de dretes a les universitats, a les revistes especialitzades o a revistes divulgatives? No. Perquè NO existeix el feminisme de dretes! La dreta defensa que les dones no avancem en drets humans. El feminisme trenca amb això i lluita pels drets que no tenim, saltant a qui li molesti, desobeint a qui faci falta, perquè els drets humans no es negocien, ni es pot pidolar que es respectin. Els drets humans es conquisten. I nosaltres, les dones d’aquest país, #avortarem a casa, de forma gratuïta i amb garanties de veritat, no pararem fins a aconseguir aquest i els altres drets que ens manquen.

 

Comentaris: 3

Comentaris

m acaba d enterar que Simone Veil, l admirada feminista francesa, no era de dretes !!!!
quina cultura politica !!!!

Que be que l' anomenis , perqué va ser qüestionada i repudiada per l' esglesia i va ser molt i molt valenta. Cosa q les dones de dretes del pais , no, perque estan venudes al sistema i sotmeses al bisbe. Amb tot,una excepción, no fa cap norma.

Una dreta humanista com la que representava ella està tan a l'esquerra de la dreta d'aquí que diríeu que és comunista si fós viva i andorrana. Va exigir la laicitat com a base de la República. Laicitat! I aquí el feminisme de dretes diu que no es pot comprometre la figura d'un Bisbe encara que sigui per assolir drets reproductius! Alguna altra lliçò d'història que ens volgueu donar?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic