La cultura de vegades és l’aneguet lleig de l’administració. Almenys aquesta és la sensació que queda quan analitzem fets com que en les passades legislatures, i si la memòria no em falla en les anteriors també, va ser l’últim ministeri a ser designat o a ser acceptat (¿tant crema la patata?).

Altres vegades forma part de matrimonis de difícil comprensió com el modern ministeri de Cultura, Joventut i Esports, a certa imatge i semblança del ministeri d’Educació, Cultura i Esports espanyol. Per sort per a nosaltres, sembla que la nostra ministra no té res a veure amb en Mr. W, cosa que s’agraeix.

Recordem quelcom ben simple... Cultura: conjunt de coneixements, idees, tradicions i costums que caracteritzen un poble o un territori.

Als nostres polítics els encanta pronunciar la frase “fer país”, i com a immigrant em pregunto: ¿què significa? O millor dit, ¿quina classe de model de país es vol construir, culturalment parlant? ¿I des d’on?

Em sembla bé tot el que sigui sumar iniciatives culturals que puguin tenir rendibilitat turística si això és el que es busca, però crec que hi ha certes coses, com els costums i les arrels, que defineixen les característiques d’un poble i estableixen els fonaments de la seva idiosincràsia que no haurien d’entrar dins del sac de la productivitat econòmica a l’hora de valorar la seva importància cultural.

Divendres passat llegíem que es va aprovar un crèdit extraordinari de 200.000 euros per a la rehabilitació i revaloració de l’hotel Valira, que si tot va bé acollirà el Museu Thyssen. Un projecte que engrandirà encara més el panorama museístic local i posarà Andorra, juntament amb la Biennal de Venècia, en el mapa cultural a escala internacional. I ho aplaudeixo, però, com a contrapartida, ens trobem amb la situació de tenir una casa com Cal Ribot, la casa més antiga del país amb 600 anys i que forma part del patrimoni cultural, que corre un risc greu d’enfonsar-se sense que el Govern faci res per posar-hi remei, escudant-se en meres qüestions burocràtiques.

Viure al segle XXI està molt bé, però seria important no oblidar el fet que Andorra és un petit Estat que forma part d’una cultura pirenaica amb característiques molt definides i arrelades, i això també li dóna una identitat de país.

Cal Ribot podria servir com a exemple perquè les noves generacions prenguessin contacte amb el seu passat, veiessin com es van criar els seus antecessors i sabessin que hi va haver temps que no van ser bons i que van requerir sacrifici i treball per tirar endavant.

Al cap i a la fi és com diu la frase: “Un país que no aprèn de la seva història està condemnat a repetir-la.”