Resultaria entendridora, si no fos tan cínica, la constant crida a l’auxili que certa part de l’estament polític fa a la “garantia d’una informació contrastada i rigorosa a la ciutadania”. Naturalment, sempre que aquesta “garantia” operi en el seu benefici. És a dir, sempre que allò que s’imposi sigui la seva visió de la realitat, les seves dades i mitges veritats, les seves opinions, arguments i excuses. Una altra cosa, ai!, és que se’ls plantegin preguntes complicades de respondre, que se’ls apreti, que se’ls qüestioni i fins i tot que se’ls arraconi. Les consideren inapropiades. Ves per on.
En volen un exemple? Doncs l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ara en té unes quantes. Començant per aquesta agenda de la regidora Christina Moreno Castro, que aclariria –i seria d’esperar que ells fossin els primers interessats a veure-ho aclarit– com compatibilitza una extensa jornada a la Diputació de Barcelona amb les seves funcions a les sis regidories que suma. Quedaríem satisfets de veure que no es tracta de cap do de la ubiqüitat ni capacitat de teletransportació. Ni que algú s’hagi marcat aquí un Jessica de campionat.
Podrien respondre també en quin moment i circumstància –i segons quina normativa legal– va fer renúncia formal al sou que percebia com a regidora amb un 50% de dedicació.
O podrien ajudar-nos a entendre la gestió que ha fet en àrees tan delicades com uns Serveis Socials, que no s’ha municipalitzat després de tres anys malgrat ser un dels compromisos electorals amb els seus votants (i els no votants).
Fora útil per a tots que responguessin. Més que dedicar-se a intentar torpedejar la feina periodística amb trucades i amenaces de poca volada. Ni a fer filtracions. Ni a plorar pels racons com el nen que no ha fet els deures i creu que la mestra li té mania.
