“La pilota no es taca”. Així mateix ho va dir el malaguanyat Diego Armando Maradona. Sí que es taca. Acostuma a estar plena de fang, però no en els camps on els drenatges i el canvi climàtic han ajudat que escassegin aquelles imatges de futbolistes plens de fang fins a les dents i terrenys de joc més marrons que verds. La pilota es taca, i Maradona la va tacar molt, però no com a jugador. El negoci del futbol es va transformar en un calador de taurons atents a qualsevol mossegada. Un esport on escasseja l’ètica i en el qual es produeixen comportaments vergonyosos. I els més grans, com FIFA i UEFA, no se’n salven. Tampoc els seus satèl·lits. I darrere, perquè els que manen ho veuen així, o millor davant de tot plegat, hi ha els futbolistes i la resta de soldats rasos. Els que paguen les pèssimes gestions dels tripijocs i d’aprofitar els buits de la llei per portar-los a favor seu. I com que hi ha molts diners sobrevolant el conegut com l’esport rei, més irregularitats es fan. A vegades també és per vici, d’altres per passar-se de llestos. I com que van passant els anys i ningú fa res per evitar-ho, es continua fent, i el perjudicat sempre és l’esportista. Tots persegueixen el somni de ser futbolistes professionals, però s’adonen que han d’acceptar que no tots arriben a l’elit, tot i que pel camí es poden trobar coses més similars. Aquí fa poc es va voler fer un vaitot. Com? En castellà, un órdago o un farol. La gran incògnita davant un vaitot és si en realitat es tracta d’una catxa, que en jocs de cartes és el fet d’apostar com si tinguessis bon joc per provocar l’abstenció dels altres. És a dir, la catxa és l’equivalent més exacte del farol. Doncs la van llançar i es van quedar amb la cua entre cames. I mentrestant, encara hi ha jugadors sense inscriure i d’altres que s’han quedat tirats.
